ABANS D’ARA
Efímers 25/10/2014

Articles de Prat i formació dels joves

De l’article de Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879-1937) a La Publicitat (29-VII-1934), recolzat en cites textuals d’Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917). Reconeixement de la influència del promotor de la Mancomunitat en la generació que dominava en els anys de la Generalitat republicana.

Carles Capdevila 1934
2 min

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsEls joves de trenta o trenta-cinc anys enrere que llegien els articles de Prat de la Riba es trobaven sempre l’Estat espanyol barrant el pas a les aspiracions catalanes. Ningú no ha expressat abans d’en Prat, ni amb més energia que ell, les funestes conseqüències que per Catalunya havia tingut l’acció assimiladora sostinguda sense miraments per la monarquia. [...] Les veritats que en Prat exposava anaven formant l’esperit de la joventut catalanista d’aquell temps. [...] A l’any 1906 en l’article titulat “Resposta”, publicat en el seu diari, deia: “Catalunya està cansada de paraules. L’estúpid verbalisme de la política dominant revolta el seu esperit, donat a l’acció fecunda i creadora. Aquí sentim amb intensa devoció i sant entusiasme el culte de la voluntat que aixeca del no res les institucions, els pobles i els imperis; no el de la retòrica, que els dissol i els mata. Catalunya té fe en si mateixa, en els seus ideals, en la deu inestroncable de les seves forces, en el tremp de la seva voluntat, ja en les lluites modernes ben provada. Catalunya té fe en el desvetllament de les altres nacionalitats espanyoles. Però no creu, ni pot creure, en els partits ni en els seus homes; no espera res del règim actual, condemnat fatalment a la impotència”. En un altre article titulat “L’Estat contra Barcelona”, Prat començava així: “L’actitud de l’Estat Espanyol respecte de Barcelona és sempre la mateixa. Muden els homes que encarnen el Govern, muden els partits i les banderies, però l’hostilitat contra la gran capital catalana perdura sempre; una hostilitat pregona, sorda, enverinada, atenta a totes les ocasions i circumstàncies”. [...] I sempre així. Els que s’havien format en aquest guiatge difícilment, després de la mort d’en Prat, podien avenir-se a les rectificacions de fet de l’intervencionisme a ultrança. [...]

stats