Atac injustificable a les entitats socials catalanes
Si els diners de l’IRPF van només a les entitats d’àmbit estatal, perillarà la feina de moltes de les catalanes
La pretensió del govern de l’Estat, tal com avancem avui a l’ARA, de concentrar els ajuts socialsde l’IRPF només en les entitats d’àmbit estatal i, per tant, de marginar les que actuïn en una part del territori, només es pot explicar des d’una obcecació homogeneïtzadora. No respon a la realitat plural i territorialitzada de l’acció d’ajut social, oblida el principi de proximitat -tan bàsic en aquest terreny- i suposa a la pràctica perjudicar la feina de moltes petites entitats. El reial decret que prepara el govern Rajoy, a més, vulnera la Constitució, que consagra l’assistència social com a competència exclusiva de les comunitats que l’assumeixin en els seus estatuts. Malgrat això, des del 1988, quan l’IRPF va estrenar la casella finalitats socials, l’Estat ha distribuït directament els diners recaptats. Les tretze sentències que des d’aleshores ha rebut en contra del Tribunal Suprem i del Constitucional no s’han aplicat. De fet, el reial decret que el consell de ministres podria aprovar divendres és una nova maniobra per burlar aquesta jurisprudència.
No cal ser gaire mal pensat per veure-hi, també, una manera de restar recursos a Catalunya, que sortirà especialment perjudicada per la inclusió de la condició que les entitats siguin d’àmbit estatal. Catalunya és una de les comunitats amb més entitats que només actuen al seu territori, sense la feina de les quals l’estat del benestar català, ja prou ajustat després d’uns anys de retallades, quedaria encara més coix. De les 142 entitats que l’any passat van rebre aquests ajuts, 61 -les que només actuen aquí- es quedarien ara sense uns recursos bàsics: aquest 2015 han rebut 12,8 milions d’euros (les altres 81 n’han rebut 18,3), tots destinats a programes (no a estructura). Si fins ara els ciutadans catalans han aportat a través de l’IRPF el 26% del total recaptat a Espanya, les entitats catalanes només han rebut el 14%, un percentatge que ara es reduiria dràsticament, cosa que augmentaria el dèficit fiscal català en l’àmbit socialment més sensible. Moltes entitats patirien per poder sobreviure, molts programes d’ajut serien suprimits. Estem davant d’una emergència gravíssima i d’un disbarat polític.
