August, dos mil anys de llegat imperial

BarcelonaEls seus coetanis el van esculpir jove, alt i fort, mirant l’horitzó amb ulls nostàlgics i amb aires marcials. Va transformar una república oligàrquica en descomposició en un nou sistema polític. Va revolucionar l’estat romà, el seu art, el seu urbanisme i la seva literatura. I va convertir el Mediterrani en el centre del món. Avui fa 2.000 anys que va morir Caius Iulius Caesar Augustus (Roma, 23 de setembre del 63 aC - Nola, 19 d’agost del 14 dC). El pacificador i fundador de Bàrcino va ser l’emperador romà amb el regnat més longeu de la història. Els romans, quan va morir, el van convertir en déu. El seu llegat encara perdura, i al subsòl de Barcelona no es paren de fer noves descobertes.

August en la intimitat

Utilitzar les dones per a les ambicions polítiques

Adoptat pel seu oncle avi, Juli Cèsar, August es va convertir en el seu hereu després que Cèsar fos assassinat el 15 de març de l’any 44 aC. “Va ser un hàbil estadista, un gran negociador”, explica Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino. “Era ambiciós, astut, i no devia tenir gaires escrúpols. August canviava d’aliats segons li convenia i no dubtava a trair els que li podien fer ombra”, afegeix. Era també un home molt culte, patia insomni i feia que, a la nit, li llegissin contes i poemes. Va restablir els antics costums i l’antiga moral. Entre altres coses, va intensificar les penes per adulteri. A la seva filla, Júlia, la va acusar d’enganyar el marit i la va desterrar a l’illa de Pandatària.

Utilitzava una mica de taló, per aparentar més alçada. Menjava poc, i es delia pel pa acompanyat de peix, el formatge i les figues. Va protegir Virgili, Horaci i Livi, va promoure les biblioteques i va crear museus d’escultures en els jardins públics i privats. Era malaltís, però va governar durant més de 40 anys. Es va casar tres vegades. “Va estimar molt la seva última dona, Lívia, hi confiava molt i escoltava els seus consells. No la va deixar mai, malgrat que no li va donar fills”, assegura Miró.

August, com molts altres homes poderosos de l’època, no va dubtar a utilitzar les dones per obtenir més poder. Entre altres coses, va fer que la seva germana Octàvia, casada amb Claudi Marcel, es divorciés per poder-la casar amb Marc Antoni. Va fer casar la filla, Júlia, primer amb el fill de la seva germana i més tard amb el seu amic Marc Vipsani Agripa. I quan Júlia va enviudar d’Agripa, la va fer tornar a casar amb el futur emperador Tiberi, que era fill del primer matrimoni de Lívia.

Visionari

Noves excavacions que obren noves hipòtesis

“August va ser un gran visionari i va fundar Bàrcino, que acabaria sent la capital de Catalunya”, diu Miró. Cada vegada se saben més coses de la Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, fundada per l’emperador August al segle I. En els últims 30 anys, dins del Pla Bàrcino, la Barcelona romana ha anat sortint a la llum en moltes excavacions arqueològiques. Amb la recerca han aparegut noves teories que sacsegen i que creen polèmica dins del món acadèmic.

Una de les últimes té a veure amb l’aqüeducte. “Sempre s’ha dit que s’havien fet dos aqüeductes: un que venia de Collserola i l’altre de Montcada. Ara podem demostrar que només n’hi havia un: l’aqüeducte del Besòs que venia de Montcada”, assegura Miró. “El sistema d’aigua potable ideat pels romans perseguia com a objectiu abastir tota la població de manera gratuïta. Els romans donaven molta importància a la puresa de l’aigua”, detalla l’arqueòloga. L’aigua provenia del torrent de Tapioles, i l’aqüeducte, que tenia una llargària d’11,3 quilòmetres, corria paral·lel a la Via Agusta.

“Un tret que caracteritza Bàrcino és la gran quantitat d’estructures relacionades amb l’aigua documentades arqueològicament, des de la seva fundació fins la tardoantiguitat. Hi ha una gran concentració d’edificis termals, tant públics com privats. A les domus s’han localitzat nimfeus i jardins amb jocs d’aigua, piscines i pous, sense oblidar la indústria”, detalla Miró. L’aqüeducte només es va abandonar amb la construcció del rec Comtal, al segle X. I el motiu va ser econòmic. “A l’Edat Mitjana, l’objectiu era abastir els molins i fer pagar per l’ús de l’aigua”, diu Miró.

L’altra nova hipòtesi, que ha generat polèmica, fa girar 90 graus el temple d’August a Barcelona. Els arqueòlegs Héctor Orengo i Ada Cortés defensen que el temple estaria orientat al nord-est, amb la mateixa orientació que la catedral. És a dir, giraria 90º en el sentit de les agulles del rellotge. Això comporta un canvi en l’orientació del fòrum, perquè el temple s’hauria de situar a la capçalera del fòrum.

Tàrraco, ciutat medicinal

Els banys freds i providencials del metge Antoni Musa

La primera vegada que August va visitar Tàrraco era l’any 45 aC. Tenia 17 anys i encara no era emperador. Va tornar-hi divuit anys després i molt malalt. La campanya contra els rebels asturs havia empitjorat la seva salut ja fràgil. Va quedar-se a Tàrraco durant gairebé tres anys (27-25 aC), i la ciutat es va convertir, a la pràctica, en capital de l’imperi romà. L’emperador creia que no se’n sortiria i va ser a Tàrraco on va escriure la seva autobiografia Res Gestae, en què recollia la versió oficial del seu regnat. Aquest document mostra la manera com August volia que la posteritat interpretés els fets i les característiques del seu govern. En el text són tan significatius els silencis com les declaracions.

A Tàrraco August va superar la seva malaltia gràcies a Antonio Musa, el seu metge personal. Li va prescriure banys freds i van resultar providencials. Quan August va morir, els tarragonins li van dedicar un gran temple gegantí construït en marbre blanc. Les restes del temple es van localitzar durant una campanya d’excavació l’any 2010 al subsòl de la nau central de la catedral de Tarragona. No és ni de lluny l’únic llegat que els romans van deixar a Tàrraco. L’amfiteatre, el circ, el fòrum provincial i les muralles encara són visibles. Al maig TarracoViva va celebrar més de 800 actes relacionats amb el bimil·lenari d’August. Amb motiu dels 2.000 anys de la mort de l’emperador també es va policromar l’estàtua de bronze, una rèplica de l’August de Prima Porta que Mussolini -gran admirador de l’emperador- va regalar a Tarragona l’any 1934.

August volia que les seves lloances fossin cantades en obres ben escrites i de la mà dels millors poetes. Era molt conscient del poder de la propaganda. Dos mil anys més tard, però, continua sent una figura controvertida. D’una banda, va abolir la llibertat política, de l’altra va posar final a la guerra civil romana.

Roma i Tarragona recorden l’esplendor de l’Imperi

A Roma se succeeixen col·loquis i actes d’homenatge en motiu del bimil·lenari de la mort d’August. Avui, l’espectacular Ara Pacis, l’altar dedicat a la deessa romana Pax, obrirà fins a mitjanit i s’il·luminarà mostrant els colors originals, que el pas del temps ha esvaït. També avui, a Roma, es podrà visitar el Mausoleu d’August, l’imponent monument funerari que s’està restaurant. Serà una oportunitat excepcional, perquè no tornarà a obrir fins al 2016.

El bimil·lenari també ha fet sortir a la llum les pintures murals de la Casa de Lívia, que han estat restaurades. Fins al 18 de setembre, el ministeri de Cultura italià ha organitzat un recorregut d’August que comença a Palatí, un dels set turons de Roma, on va residir la família d’August, i es podran visitar les habitacions de la domus de l’emperador.

Després que, al maig, Tarragona fes un autèntic viatge en el túnel del temps amb TarracoViva, entre el 26 i el 29 de novembre del 2014 científics d’arreu del món es reuniran al Palau de Congressos de Tarragona pel segon Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, que en aquesta edició se centrarà en la figura d’August. Es debatrà sobre com el món es va transformar amb el primer emperador romà i la Hispània d’August, i s’analitzaran les últimes investigacions sobre Tàrraco.

Nét d’un ric banquer de Velitres, va vèncer Marc Antoni

August va néixer amb el nom de Caius Octauius Thurinus. Era fill d’una família respectable però sense títols nobiliaris; el seu avi, un banquer ric establert a l’antiga ciutat de Velitres, es mantenia allunyat del perillós món de la política. Quan Juli Cèsar va ser assassinat, va rivalitzar amb Marc Antoni. August tenia 19 anys, i l’entesa entre tots dos es va mantenir mentre Antoni governava l’Orient romà. Quan August va declarar la guerra a Cleopatra, els dos rivals es van enfrontar. El final de Marc Antoni va ser tràgic: es va acabar suïcidant. August, amb 32 anys, es va convertir en l’amo i senyor de l’Imperi Romà.