BarcelonaNo és el primer avís. Les Nacions Unides han reiterat al llarg dels últims mesos que el govern espanyol ha d’anul·lar la llei d’amnistia que no permet investigar els crims franquistes i que ha d’escoltar les víctimes de la dictadura. Aquesta setmana, però, el grup de treball sobre les desaparicions forçades de l’ONU ha fet públic un informe definitiu i demolidor amb 42 recomanacions. I posa una data: 90 dies perquè el govern espanyol presenti un pla de treball en què s’indiquin quines accions pensa dur a terme.
L’ONU recorda que Espanya té “l’obligació”, segons el dret internacional, d’assumir la seva responsabilitat: “Els centenars de familiars amb qui es va reunir el grup de treball van manifestar una profunda frustració davant els obstacles administratius i les dificultats per accedir a la informació necessària per aclarir el parador dels seus éssers estimats. La majoria de testimonis i familiars ja són molt grans. És urgent que Espanya adopti com a immediata prioritat la recerca de la veritat i, en particular, la sort i el destí de les persones desaparegudes”.
L’informe critica una llei de memòria històrica limitada, l’absència de pressupost per a la seva implementació, la vigència de la llei d’amnistia, la impunitat dels botxins, la manca d’una llei per accedir a la informació, la dificultat per cercar als arxius i l’absència d’un pla nacional de recerca de desapareguts.
El director general de Relacions Institucionals de la Generalitat i amb el Parlament de Catalunya, Miquel Puig, valora molt positivament l’informe: “És encertat i potent, i denuncia que l’estat espanyol no té política de memòria, la qual cosa és gravíssima”. Puig, però, no confia que el govern espanyol faci cas de les recomanacions: “No crec que faci gairebé res, i si ho fa serà pur maquillatge, perquè no hi creu. El PP diu que amb la Transició es va esborrar tot el passat”. Puig defensa que, a diferència de l’espanyol, el govern català sí que té una política de memòria: “Tenim el Memorial Democràtic i des del 2009 una llei de fosses comunes. Dels 4.600 desapareguts inscrits en el cens, hem trobat alguna pista de la trajectòria de 2.100 casos”, argumenta. Puig detalla que el comitè de fosses comunes treballa ara en el Banc d’ADN que reivindiquen algunes famílies. L’objectiu és recollir mostres dels familiars per identificar els més de 4.000 morts colgats en cunetes, trinxeres i fosses comunes, víctimes de la guerra i de la repressió. Malgrat tot, Puig alerta que el procés serà lent: “Jurídicament és complex”.
Roger Heredia, familiar d’un desaparegut, és un dels impulsors del Banc d’ADN. “L’informe no és vinculant, però és un toc d’atenció -assegura-. Estem esperançats, no tant amb el govern espanyol com amb el català, que sempre s’hi ha implicat més”, diu.
