Publicitat
Publicitat

Tovallons / Negres

La Play 3

Publica aquest diari que la Divisió d'Afers Interns dels Mossos ha investigat tres companys per corrupció. Es tracta -segons que llegim a l'impecable article de Sílvia Barroso- d'un subinspector, un caporal i un agent. Tots tres haurien demanat diners i regals a presumptes narcotraficants a canvi d'informació. Entre els regals, hi ha un joc de PlayStation. " Oye , pide la play al tío ese ", llegim que va exigir un dels implicats. I el presumpte narco respon: " , , ya lo he llamao y la tienes esta tarde aquí ".

Demanar diners a canvi de favors s'entén molt bé. És el que jo hauria de fer. Demanar regals en lloc de diners, també s'entén molt bé. No és tan cru que et regalin un pernil com que et regalin un sobre amb el valor del pernil. Ja ho diu l'amic Antoni Bassas: "tot allò que no es paga amb diners es paga amb dinars". En canvi, demanar diners i alhora regals, sembla molt més il·lògic a no ser que el regal sigui valuós. S'entén que et donin tres mil euros i un cotxe, però no s'entén que et donin tres mil euros i un fuet. Per això resulta entranyable el detall de la Play.

Una Play 3 (la que tinc jo a casa) val uns tres-cents euros. Per tant, és estrany que el perla la demanés en lloc d'anar-se-la a comprar un cop hagués cobrat. De manera que especulo. La cosa només té una explicació. Per experiència, sé el que passa amb la Play. Que no pares de jugar-hi. El joc d' El Padrino , per exemple, que consisteix a extorsionar petits negocis de Nova York, cosa que et permet grimpar fins dalt de tot del món del lumpen, és tan realista com addictiu. Jo diria que el que va passar és que la dona no l'hi deixava comprar. I que, d'aquesta manera, ell podia dir: "Cari, què vols que t'hi faci si el narco me l'ha regalat?".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT