ELS FANÀTICS DE Game of thrones saben que la sèrie està inspirada en la història d’Anglaterra i Escòcia, tot i que podria ser perfectament adaptable a la península Ibèrica dels segles XI i XII. En aquest cas també hi ha una multiplicitat de regnes i comtats (per si no ho sabíeu, Castella també va néixer com un comtat, primer dependent d’Astúries i després de Navarra), que lluiten i s’alien entre ells en funció de la conjuntura, i un enemic comú que són els àrabs (que no són al nord i són salvatges, com a la sèrie, sinó al sud i són més refinats).
En la versió catalana de la sèrie Ramon Berenguer III és un cabdill preocupat per la força del regne castellanolleonès, que amenaça de convertir-se en hegemònic entre els cristians. Per contrarestar-ho dissenya una hàbil estratègia matrimonial: ell es casa amb Maria, una de les filles del Cid (un guerrer amb ínfules al qual calia lligar curt); casa una filla, Berenguera de Barcelona, amb el rei castellà, Alfons VII; i un fill, el futur Ramon Berenguer IV, amb la princesa aragonesa Peronella.
Aquest últim matrimoni és la via per la qual els comtes de Barcelona passaran a ser reis, però no va ser tan fàcil. Alfons VII també volia l’Aragó per a ell i va planejar que un fill seu es casés amb Peronella. I aquí és on la mare, Berenguera, va actuar (segurament aconsellada per son pare) per evitar el casament i facilitar l’operació del seu germà.
Aquest és el Game of thrones particular que van guanyar els catalans per la via de casar una dels seus amb l’adversari. Berenguera no es va limitar a fer de reina consort i va tenir molta influència política. Va aconsellar al seu marit tenir bones relacions amb els catalans i durant el seu regnat Portugal es va escindir de Castella i Lleó. Bingo. Sense ella, i sense l’aliança de conveniència entre l’Aragó i Catalunya ideada per son pare, els catalans haurien quedat subsumits dins de Castella. I aquest hauria sigut el final de la sèrie.
