Efímers 28/04/2015

Bojos per les manualitats

El ‘do it yourself’ s’instaura amb força com una manera de potenciar la creativitat, la concentració i l’autoestima

Laura Saula
6 min
Bojos per les manualitats  Treballar amb  les mans per combatre l’estrès

BarcelonaDe les manualitats de tota la vida ara se’n diu do it yourself (DIY), el que en català vindria a ser “fes-ho tu mateix”, i és una moda que està en plena expansió. O això és el que ha reflectit el Handmade Festival Barcelona, que aquest cap de setmana ha celebrat la segona edició a Fira Barcelona. Estructurat en quatre temàtiques (fil, paper, cuina i bricolatge, decoració i jardineria) el saló ja és considerat el més important de l’Estat, i s’ha convertit en una cita ineludible per als amants, aficionats o curiosos de l’univers DIY.

Fil i agulles

Un grup de dones s’asseuen al Cineknitting organitzat pel Centre Cívic Casa Sagnier al saló Handmade. L’activitat és senzilla: mirar pel·lícules mentre fan ganxet. Una combinació que les relaxa i evadeix del món exterior. “Hi crec molt, en la llanateràpia”, explica Laura Cepeda. Aquesta dona mexicana s’ha fet mundialment coneguda per difondre per YouTube la seva tècnica de ganxet, en què només utilitza els dits o els braços. Segons Cepeda, el fet de no utilitzar les agulles de fer ganxet i tocar directament la llana és terapèutic i “fa treballar els dos hemisferis del cervell”. L’èxit de la seva tècnica, que difon a través del seu canal Tejiendo con Laura Cepeda, és que amb només un any ja té 100.000 subscriptors.

Són precisament aquests blogs i vídeos manuals penjats a YouTube, com per exemple The Bluü Room i Lanas y Ovillos, el punt de referència de gran part dels aficionats al món DIY. Així ho explica Gemma Guaza, creadora, juntament amb Roser Medina, del grup de Facebook Trapilleras de Barcelona. Obert el juliol del 2014, el grup ja té més de 260 seguidors que es reuneixen un cop per setmana en algun bar de la ciutat. “Som autodidactes. Normalment hem après les tècniques bàsiques en l’entorn familiar i després ens nodrim dels blogs i vídeos que es troben a la xarxa”, explica Guaza. A les trobades, a les quals assisteixen des de noies joves de 15 anys fins a dones de 70, “simplement teixim el que ens ve de gust mentre parlem i riem molt”.

El Japó marca tendència

Les tendències arribades del Japó, el país convidat del saló, també són un factor molt important dins del moviment DIY. Un bon exemple són els amigurumis, petits ninots fets amb la tècnica del crochet. El seu gran èxit rau en el fet que són molt fàcils i ràpids de fer, ja que es fan amb el primer punt bàsic de ganxet. Un dels aficionats a fer amigurumis és David Ferrón, un estudiant de veterinària de 21 anys. Ferrón es va adonar que tenia problemes amb el pols de les mans a l’hora de fer les pràctiques dels estudis. La seva mare li va recomanar fer ganxet per millorar aquests tremolors i, des d’aleshores, aprofita qualsevol moment per teixir ninots japonesos.

Dins del món DIY del fil hi ha moltes altres opcions, com fer figures amb feltre, tot i que la tendència estrella ara mateix és el patchwork. Consisteix a unir retalls de teles diferents amb l’objectiu de crear peces decoratives com estovalles, coixineres, tapissos i el que dicti la imaginació. “L’última tècnica és el fussy ”, afirma Natàlia Dy, potser perquè és directora de la botiga online Fussy Scrap. Es tracta de teixir a mà petits hexàgons i ajuntar-los l’un al costat de l’altre. Donant un cop d’ull a la seva botiga es pot deduir que ser aficionat al do it yourself no és pas econòmic. “Els hobbies no són mai barats, però, un cop ja tens els estris més importants, es noten menys les despeses”, aclareix la Natàlia. Eines com les màquines de cosir són gairebé indispensables per als aficionats al patchwork. Ana Guirado, de l’empresa de màquines Alfa, assegura que “cada vegada” en venen més “a la gent jove”.

Paper i tisores

Durant la fira Handmade un dels punts clau era l’Atelier, on es feien diferents tallers. Uns dels més demanats van ser els de scrapbooking. Aquesta afició consisteix a fer collages de paper amb diferents tècniques per crear invitacions originals, marcs de fotos, cartes o poemes visuals. Un dels accessoris més apreciats pels scrapbookers és el journaling, és a dir, afegir a les creacions lletres amb missatges inspiradors. Núria Cuixart, badalonina i autora del bloc Scrap & Chic, explica que l’última moda en aquest sector és la utilització de tintes i esprais, de manera que es poden escollir plantilles o dissenyar-les un mateix i després pintar-hi pels voltants. Altres tendències dins del món DIY de paper són el washy ningyo, una tècnica japonesa amb la qual es fan nines de paper que poden servir com a punts de llibre o targetes. O també adornar lletres, que es venen en diferents mides i materials, per fer-hi decapats vintage, transferències, clivellats o abocar-hi la tècnica del découpage. Aquesta última consisteix en la decoració de diferents superfícies, com la fusta i el llautó, amb diverses capes envernissades de paper de seda o altres elements, de manera que sembli que l’objecte està pintat. L’univers “fes-ho tu mateix” de paper també ha arribat als casaments, on cada vegada més persones aposten per una festa amb estil crafty, en què tots els elements decoratius estan fets a mà. Anna Díaz, padrina de l’àrea Wedding del saló i autora del bloc Fácil y sencillo, va impartir una classe especial en què aconsellava quins materials i elements es poden utilitzar per dissenyar un casament totalment artesà.

Cuina i bricolatge

Segons explica Josep Antoni Llopart, codirector del Handmade Festival, aquest any les àrees del saló que han crescut més són les de cuina i bricolatge. I és que el món do it yourself també arriba fins a l’àmbit culinari, en què des de fa temps s’ha generat un autèntic boom de tallers, cursos i classes per fer tota mena de receptes, que poden anar des del pa de xocolata amb melmelada i maduixes fins a gelats amb fruita 100% natural.

L’última moda, però, és fer la cervesa a casa. Peio Vizcaya, director de l’empresa Family Beer, es dedica a vendre kits d’iniciació perquè tothom que vulgui pugui crear la seva pròpia cervesa en un procés que dura només 28 dies. “Als Estats Units i Anglaterra ja fa molts anys que la gent es fa la cervesa a casa, principalment com una manera d’estalviar-se diners al bar”, explica Vizcaya. Encara que de tot el procés només en surten unes 14 ampolles de cervesa, “la satisfacció que en treus és molt gran”, reconeix aquest empresari cerveser.

En l’àrea de bricolatge, que va tenir com a padrí Rafel Vives, presentador del programa Ja t’ho faràs de TV3, es van donar a conèixer noves maneres per fer o reciclar mobles. Per exemple, tècniques per aconseguir falsos decapats, efectes de pintura que semblen guix o simulació d’oxidacions. Un altre punt molt important del col·lectiu amant del do it yourself són els horts urbans, en què les taules de cultiu fetes a mà són un dels elements més atractius i valorats.

En definitiva, el moviment do it yourself és un món de possibilitats infinites que comencen i acaben amb les pròpies mans. I és que, al final, tal com diu Rafael Vives, “amb poques eines i molta imaginació” el món artesanal no té límits.

Treballar amb les mans per combatre l’estrès

Qui no ha estat hores i hores donant voltes al mateix tema, fins i tot tenint converses completes dins del cap? Com hem pogut, finalment, aturar l’allau de pensaments que fluïen sense control? Anna San Molina, psicòloga clínica i forense de la Unión de Mutuas i el Centre Suport, sosté que posar-se a fer treballs manuals és el millor recurs per al control de l’estrès i l’ansietat. “Fer coses a mà impulsa la tècnica del mindfulness, és a dir, de la consciència plena”, explica San Molina. “Es tracta de prestar atenció al present més estricte, tenint consciència de cada puntada”. Només així, afirma la psicòloga, “el cervell deixa d’estar atrapat en la normal ruminació, sobre el passat o el futur, que habitualment ens ocupa”.

A més, San Molina remarca que en fer coses a mà es gaudeix de la preparació i la producció i, a més, “s’assaboreix el plaer de donar i regalar”. “Quan dones a algú una peça que has fet, indirectament estàs dient: «T’estimo. Vaig passar un temps pensant en tu, amb cada puntada i cada costura planxada estava pensant en el destinatari del regal i, d’alguna manera, mentre ho feia era més a prop teu»”.

La teixidora Lady Crochet, pseudònim d’Inge Serrano, és una gran defensora de la llanateràpia, és a dir, de com el fet de teixir i de reunir-se amb més gent per fer-ho és un gran recurs terapèutic per a les persones. “És millor que una teràpia normal, perquè el cabdell de llana actua com a escut i, si a la trobada no tens ganes de parlar, ningú et diu res perquè pensa que estàs concentrat teixint”. Tot i així, Lady Crochet assegura que en poc temps les persones que assisteixen a grups de ganxet s’acaben obrint als altres.

A part, destaca com és d’important ensenyar als nens, acostumats a l’era digital, a fer manualitats com el ganxet. “Només així poden aprendre a valorar l’esforç de les coses fetes a mà, el procés d’assaig i error i a tolerar la frustració quan no ha sortit bé”.

stats