VAN GAAL va fer una cosa que no s’havia fet mai: canviar el porter pels penals. Li va sortir bé. I ha rebut elogis per la genialitat. Per què no ho havia fet ningú abans? Entre altres motius, per por que sortís malament. Si fas això i t’eliminen, reps el doble. Però aquest article no és sobre futbol, al futbol ja se sap que es castiga els que arrisquen. Fins i tot els que arrisquen, són boníssims i ho guanyen gairebé tot reben atacs injustos quan perden, per part de gent mediocre que estava esperant l’error perquè no suporta l’èxit del talent. Per què a la vida som conservadors? Per què tota organització s’acomoda i es resisteix a canviar? Per dos motius evidents. El primer és que per fer les coses de manera diferent s’ha de pensar més i millor. I el segon és que s’ha d’assumir el risc que el canvi no surti bé, i les crítiques ferotges que et suposarà un fracàs havent innovat. Només això explica que, tot i que és evident que toca canviar i fer-ho ràpid, costi tant aplicar-ho. Qui defensi el risc l’ha de premiar també -sobretot- quan fracassa. El primer estiu de l’ARA vam fer una doble portada que obligava a capgirar el diari per llegir-ne la segona meitat. Un subscriptor em va escriure dient que era una idea horrible i gens pràctica, però que ens felicitava per les ganes de provar coses, que havien generat diaris especials que li encantaven. Ara bé, rematava, això d’aquest estiu ni se us acudeixi repetir-ho. Va ser un dels que més em va convèncer d’abandonar aquell experiment, però continuar experimentant.
