Campanya electoral. Els Quatre Presidents

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQuan Catalunya, arran mateix dels desastres colonials, va redreçar-se demanant al Govern vida nova, exigint que s’entrés en el camí de les reformes salvadores, varen portar la seva veu fins al peu del tron els Presidents de les principals corporacions barcelonines. Els Presidents, representant aquell memorable estat de l’opinió catalana, que tan fecund en resultats ha d’ésser per l’esdevenidor de la nostra terra, varen concretar les aspiracions dominants, les que unien tots els catalans de bona voluntat, i varen assenyalar-les als Governs de Madrid, com únic mitjà d’evitar nous desastres, noves desmembracions territorials, com a condició primera de l’existència digna, pròspera i honrada d’Espanya i de Catalunya dintre d’ella. Quan va veure’s que els polítics causants de la ruïna del país seguien dominant i governant amb els mateixos procediments, enfonsats en el podrimener d’abusos i falsedats que forma la base del règim polític existent, i rabejant-s’hi a tot pler com en el seu ambient propi, va esclatar un patriòtic moviment d’indignació i de protesta. Barcelona en pes va posar-se llavors al costat dels seus Gremis, portaveus de la protesta, i amb Barcelona els Presidents, autoritat moral i natural de la ciutat. [...] Aquella gloriosa campanya va convèncer tothom que no hi havia remei ni esperança de salvació possible mentre existís una separació tan pregona i completa entre el país i l’Estat, mentre totes les institucions polítiques i administratives estiguessin en mans dels enemics del poble. [...] I avui, ja en vigílies de començar aquesta batalla, primera d’una campanya vigorosa, en què no aconseguiran fer-nos defallir ni la resistència desesperada dels enemics ni les mossegades dels negatius, que en comptes de treballar per Catalunya se’ns posen sempre entre peus, és lògic i natural que Barcelona s’acobli al voltant dels Presidents, que tantes vegades l’han representat. [...]