BarcelonaQuè et va portar a escriure un llibre sobre famílies globals?
Que cada vegada n’hi ha més. És un fenomen creixent i jo mateixa formo part d’una, així que sempre havia pensat fer un llibre sobre aquesta qüestió. Crec que és interessant veure com aquestes famílies viuen la vida quotidiana i com encaixen les diferents maneres de veure el món. Des de coses superficials, com la cuina, a coses més profundes, com la religió. Volia fer un retrat d’aquesta convivència.
Què has descobert fent el llibre?
Que encara hi ha molts prejudicis. Estem millorant, a poc a poc, però encara n’hi ha, sobretot si un dels membres de la parella és una persona negra, per exemple. No té res a veure la reacció de la gent si la parella la formen una persona d’aquí i una altra del nord d’Europa, que si es tracta d’una persona negra o àrab, per exemple.
Quins avantatges tenen aquestes famílies?
La convivència entre cultures és fantàstica perquè t’ensenya que no hi ha una única manera d’entendre el món, que cada mirada és vàlida. Aquests valors ens donen una amplitud d’esperit molt important, molt positiva i crec que això és un enriquiment per a la societat en general.
Com són els fills d’aquestes llars multiculturals?
Són nens que des del principi han viscut la multiculturalitat, ho han viscut com una cosa natural i això és fantàstic. Tenen una mirada més neta, no tenen tants prejudicis. Són nens que creixen amb una visió del món més àmplia, veuen les coses d’una altra manera, només pel fet d’estar acostumats a viatjar, a estar en una altra cultura, a menjar altres coses, a sentir altres idiomes... Això els dóna una gran riquesa cultural.
Deies que tu també has format una família global.
Sí, i com totes he passat per la distància, per les diferències culturals, pels viatges amunt i avall... I les preguntes constants sobre com ens vam conèixer. Fa 23 anys que estic amb el meu marit, que és holandès, i tenim tres fills que han crescut amb la riquesa de tenir dues cultures, tres idiomes i una mirada oberta al món.
