Dijous al vespre a 8TV vèiem Jordi Pujol: la caiguda d’un mite, un reportatge que analitzava la figura de l’expresident de la Generalitat amb la nova perspectiva que en tenim ara. Mitja hora de retrat del personatge i un esbós de com queda la seva situació. No era, ni de bon tros, un reportatge d’investigació, sinó més aviat un programa que resumia i reordenava els fets i els complementava amb opinions de l’entorn Pujol. Demolidora i molt significativa la frase de Xavier Bru de Sala que tancava el reportatge: “La meva primera reacció intuïtiva va ser pensar que he passat per l’avinguda Tarradellas, per la plaça Macià i pel passeig Companys. Però els descendents dels meus amics no passaran per una plaça Pujol”.
Mentrestant a TV3 vèiem un Polònia extraordinari per les dosis concentrades de mala llet, de lectura entre línies, d’interpretació de l’actualitat i d’humor valent. Els dos esquetxos que vam veure dedicats a Jordi Pujol eren caviar televisiu del més selecte. El musical Pujol’s song -descarat, burleta i provocador (llàstima d’algun nyap ortogràfic en els subtítols)- era divertidíssim. I l’ Ice bucket challenge d’en Pujol llançant-se la merda per sobre acceptant el repte de mullar-se pels seus fills era d’una al·legoria potentíssima. La mala llet anava més enllà quan el clon de Pujol nominava a “tots aquells que ja ho sabien i van mirar cap a una altra banda”. Ben jugat.
Però el més lamentable i més greu del cas és que dijous feia dos mesos de la confessió de Pujol i aquests dos esquetxos del Polònia són el més revelador que hem vist a la nostra televisió pública sobre l’afer Pujol. A què espera TV3? Hi ha hagut vacances pel mig i som conscients que a l’estiu TV3 va quedar en un estat de coma profund. Però ara que “per fi -com deia la promo- tot torna al seu lloc”, cal demostrar-ho. És imprescindible un 30 minuts del cas Pujol. Però no un resum cronològic, ni una anàlisi de la situació, ni un retrat del personatge. Ha arribat el dia que el 30 minuts faci honor al seu prestigi i al periodisme que sempre ha defensat. Esperem un reportatge d’investigació complet, que furgui en aquests negocis dels fills, en el tràfic d’influències, en els que “ja ho sabien i van mirar cap a una altra banda”. Hem vist grans programes dedicats a la guerra secreta d’Obama i als espies iraquians que van enganyar el món. Bé, ara toca moure fitxa a casa. Perquè és imperdonable i vergonyós que a TV3 no hàgim vist un .CAT, un especial Pujol, ni, sobretot, un reportatge d’investigació periodística com cal que ajudi a resoldre el munt d’interrogants que té el país sobre aquest fet. Tic, tac, tic, tac...
