Em pot fer un favor? Miri el calendari. Exacte, demà és 25 de setembre del 2014. I ara puc demanar-li un altre favor? A Google Maps, busqui Meüll, al Pallars Jussà. Sí? Doncs sàpiga que allà celebren amb gran alegria l’arribada del subministrament elèctric. Sí, sí, ho ha llegit bé, la llum ha arribat al poble a finals de setembre del 2014 i, per fi, han pogut desar el propà, les plaques solars i els llums d’oli. La cosa ha costat 300.000 euros, que per a algú pot semblar molt, però que, comparat amb els 81 milions que va costar la broma del carrill bus-VAO de l’autopista del Vallès... Bé, deixem-ho perquè no em vull posar de mal humor.
Al segle XXI hi ha pobles catalans que no tenen llum. I els urbanites que de tant en tant volten per llocs tampoc tan remots comproven els problemes de cobertura de telefonia existents. I, a sobre, tornen a casa dient allò de: “He estat en un lloc fantàstic i molt desestressant. Guaita que no podia ni fer servir el mòbil”. Coi, i la gent d’allà, què? No tenen dret a estar comunicats? Però existeix la tendència a mirar el país des de BCN. Un altre exemple és el d’ahir, dia de la Mercè. Com que a BCN és festa, Rodalies aplica l’horari dels festius. O sigui que per fer els 10 minuts que trigues d’Arenys a Mataró (per posar un exemple), tenies un tren cada mitja hora en hora punta i un cada hora la resta del dia. Els 83 trens es van encongir a 35. I sap el pitjor? La política també es fa des de BCN. Des de despatxos incomunicats de la realitat del país. Un país on passen coses enfront d’unes parets on no passa res, però que decideixen sobre el país. Terrible.
