Abans que existissin mòbils i tauletes, durant les vacances coneixies les notícies gràcies a una TV amb banyes que hi havia a l’apartament de la platja (apartament o bé de lloguer, o bé de propietat pròpia, o bé de propietat del cunyat que en un moment per oblidar -per oblidar-lo ell- et va dir: “Doncs res, veniu tots vosaltres uns dies a casa”. I els dies van ser una terrible setmana dormint en un sofà i compartint un bany amb 4 adults i 5 nens).
Total, que un migdia qualsevol arribaves rostit de la platja i, mentre feies temps per poder dutxar-te, posaves les notícies. I, entre interferències que intentaves eliminar movent la maleïda antena de banyes, t’assabentaves d’una catàstrofe. El 20 d’agost del 2008 va ser l’accident de l’avió de Spanair a Barajas, on van morir 154 persones. Ah, per cert, a la sensació que van voler tapar la veritat, sumi-hi que les famílies encara no han cobrat cap indemnització i hauran d’esperar fins al 24 de febrer de l’any vinent perquè un jutge decideixi el què. Però molt abans d’aquesta catàstrofe evitable, el 7 d’agost del 1996 vam viure un altre desastre encara més evitable, el del càmping Las Nieves de Biescas. Una riuada sobtada va arrasar la instal·lació i va causar 87 morts i 183 ferits. Aleshores van dir que les condicions per generar els 600 metres cúbics d’aigua per segon que van arrossegar 13.000 tones de roca i fusta només es donaven un cop cada 500 anys. Sí, però fer un càmping a la desembocadura d’un torrent de muntanya és una imprudència massa temerària per temptar la sort que només passi la desgràcia cada 500 anys.
