Sorprèn l’interès i els minuts i recursos televisius que es dediquen a la festa de Sant Fermí de Pamplona. Televisió Espanyola ve a ser la televisió oficial d’aquestes festes i fa un desplegament desmesurat amb més de 80 persones i 25 càmeres. Costa de creure que tanta despesa sigui un servei públic justificat i es garanteixi el retorn de la inversió quan els encierros duren menys de 10 minuts. L’actual dèficit de l’ens televisiu estatal potser obligaria a un replantejament d’aquesta política més pròpia d’una altra època, malgrat que la quota de pantalla l’any passat va superar el 70%. Enguany, ho retransmetran en HD per primera vegada. L’enhorabona. De ben segur que hi havia un clamor popular que això fos així. TVE i el canal 24h van retransmetre ahir en directe el chupinazo amb un especial de quasi dues hores. En sabrem el cost? El dia abans a La Sexta, a les notícies del vespre, oferien un reportatge sobre com la gent es dedicava a comprar la tradicional roba blanca i el mocador vermell. Apassionant. I, fins i tot, feien una edició especial de la informació meteorològica, a càrrec d’Adrián Corvero, sota el títol de “ Chupinazo lluvioso ” analitzant, hora per hora, com es comportaria el temps de la primera jornada de Sant Fermí. Periodisme de servei. Ah, i al final no va ploure.
La lesió de Neymar. Tot el que ha envoltat la lesió de l’astre brasiler al Mundial ha sortit de mare. Hem pogut veure un assetjament mediàtic sense precedents. Ens han retransmès, en rigorós directe, com el jugador abandonava en helicòpter la concentració de la canarinha, com arribava a l’hospital entre centenars de fans i mesures de seguretat pròpies d’un cap d’estat, i hem pogut veure, fins i tot, com plorava estès entre facultatius mentre esperava pujar a l’ascensor del centre hospitalari. Imatges gravades amb un dispositiu mòbil també ens mostraven com avançava pels passadissos. I, per acabar, com abandonava l’hospital on el van atendre. Excessiu, exagerat i ridícul. I els mitjans d’aquí s’hi han prestat com si Neymar fos un Nobel de la pau.
Respecte o burla. Francisco Marhuenda va lluir a la seva americana una xapa de l’orgull gai a La Sexta Noche, el programa de debat polític de La Sexta. L’hi va posar un altre tertulià i ell va decidir portar-la durant una bona part del programa. Era una imatge que generava contrast a causa de les idees conservadores del director de La Razón. Aquest fet va ser motiu d’una encesa discussió a les xarxes socials sobre si Marhuenda feia un homenatge al col·lectiu gai o se’n fotia de manera descarada. Segurament ni una cosa ni una altra. Marhuenda ja fa temps que exerceix de provocador i polemista i se li ha de reconèixer que aquí va estar viu. Va saber encaixar el cop i tirar milles. Tant de bo totes les provocacions de Marhuenda fossin tan blanques com aquesta.
