Els Clinton inspiren dos musicals de Broadway

Nova YorkAra que Hillary Clinton es planteja una altra cursa per la presidència el 2016, ha publicat un llibre (Hard choices [Decisions difícils]), ha repartit discursos encoratjadors a grups comercials (El lideratge és un esport d’equip ) i ha donat un cop de mà a la seva fundació familiar, The Clinton Foundation, ja pot afegir una altra línia al seu currículum: musa de teatre musical. Com Eva Perón a Evita i Imelda Marcos a Here lies love, Clinton és una extraordinària líder política amb una carrera que demanava una mica de música. O això van creure els creadors d’ A woman on top i Clinton: the musical, dos espectacles en cartell a Nova York. Depenent de la persona a qui ho preguntis, Hillary Clinton pot ser una de les dones més admirades del món o un animal polític que atreu l’escàndol. La visió positiva triomfa al teatre.

A woman on top és la inspiradora història de les batalles contra el sexisme de la candidata. Virginia Stanton és una senadora de Nova York que, amb la seva noble missió per aconseguir la presidència, inspira milions de dones malgrat que acaba patint una pèrdua precipitada contra un carismàtic oponent (el seu home, un encantador governador del sud que no pot controlar els seus impulsos).

Clinton: the musical, una sàtira sobre els escàndols de la parella als anys 90, s’acaba d’estrenar dins el Festival de Teatre Musical de Nova York. Escrit pels germans australians Paul i Michael Hodge, retrata dues cares de l’expresident Bill Clinton: el seu jo jovial que no se sap controlar i el pensatiu analista polític que no pot deixar de parlar de les complexitats de la reforma sanitària. Hillary Clinton és la força que pot calmar les dificultats, lluitant en el cas Lewinsky, que va començar el 1995, sense perdre de vista el seu camí al Senat. Paul Hodge, un dels dramaturgs, ha dit que la seva inspiració va ser l’autobiografia del 2004 de Bill Clinton, La meva vida, en la qual l’expresident explora la seva vida “exterior” i “interior”. Dick Morris, l’antic assessor de Clinton que es va convertir en el seu enemic, va anomenar aquestes vides paral·leles “ Saturday night Bill ” i “ Sunday morning president Clinton ” (és a dir, el Bill de dissabte a la nit i el president Clinton de diumenge al matí). Dos actors diferents interpreten cada cara de l’expresident. “És tan complex que ens semblava una estratègia adequada”, diu Hodge. Ara bé, només hi ha una Hillary. A la cançó No! ella i les dues versions del seu marit s’esforcen per escriure un discurs de l’estat de la Unió del 1998 que no recordi el cas Lewinsky a la gent. Línies com “No ens podem mantenir erectes...” o “No ens agenollarem durant més temps...” són ràpidament rebutjades.

Personalitats de la cultura pop

Els Clinton ja han deixat una gran marca a la cultura pop, des de la pel·lícula Primary colors del 1998, basada en la novel·la en clau de Joe Klein, fins a La relación especial, una TV movie de l’HBO del 2010 sobre Bill Clinton i Tony Blair. La minisèrie per televisió Political animals, amb Sigourney Weaver com la versió fictícia de Clinton, va durar una sola temporada. Altres projectes no s’han pogut dur a terme. La tardor passada la NBC va abandonar els plans de crear una minisèrie sobre Hillary Clinton interpretada per Diane Lane. Al seu torn, la CNN va descartar un documental de Charles H. Ferguson, guanyador d’un Oscar per Inside job el 2010, sobre l’ex secretària d’Estat dels Estats Units.

Els creadors del musical A woman on top, Rhonda Kess i Dale Kiken, són defensors descarats de Clinton. Van començar a escriure l’espectacle després de la pèrdua de les eleccions davant Barack Obama, el 2008, quan el tema del sexisme es va estendre a la televisió. “Si, d’alguna manera, aquesta peça pot estimular el diàleg i ser, a la vegada, extremadament entretinguda, ho haurem presentat tal com volíem fer-ho”, diu Kess, compositora de la música que acompanya el text de Kiken. Mentre l’ alter ego de Clinton, Virginia Stanton, persegueix seure a l’oficina més important del país, diu coses com: “La llibertat i la igualtat encara sonen sinceres a Amèrica”. Mentrestant, el seu exmarit i opositor, el governador de Texas George Reitman, intenta aixafar les seves ambicions: “Tresor, per què t’hauries de voler enfangar la teva bonica camisa?”

Clinton: the musical, que va ser nominat com a millor nou musical al Festival Fringe d’Edimburg el 2012, fa un acostament menys seriós. A Paul Hodge se li va acudir la idea del muntatge després d’anar amb el seu pare a una producció de Keating!, un musical sobre Paul Keating, l’antic primer ministre d’Austràlia. Al final de l’actuació, el seu pare li va fer notar que no havia pensat mai que els polítics poguessin ser objecte d’un musical. “Va dir-me: l’únic polític que faria bo un musical seria Bill Clinton’”. “I jo vaig dir: «Per descomptat!»”. El Clinton que va dibuixar Hodges és un personatge que sempre ha tingut ambicions polítiques, però el musical ha anat evolucionant a mesura que s’ha aclarit que Hillary podria concórrer a les eleccions del 2016. I el fragment de l’escàndol Lewinsky va haver de repensar-se després que Monica Lewinsky reaparegués a Vanity Fair. “Ens va recordar a tots, també a nosaltres, que és un ésser humà i no només la broma que ha durat tots aquests anys”, diu Adam Arian, el director de l’espectacle.