El diari italià Il Messaggero va publicar ahir una entrevista amb el Papa. Com que la resta de mitjans que n’han parlat, en comptes de llegir-se-la, s’han limitat a reproduir la notícia d’agència, el que ha transcendit ha estat la seva opinió sobre el comunisme. Ara hi anem. Primer aturem-nos en un altre tema que també surt a l’entrevista: la corrupció. Francesc la qualifica de “fenomen mundial” que ha anat a més perquè els dolents “creixen sobretot durant els canvis d’època” que “alimenten la decadència política, financera, social i moral”. Bé, potser és així però el que ha passat a la Federació de Municipis o a l’Ajuntament de Torredembarra (per citar 2 exemples nostrats recents) no té a veure amb cap canvi d’època, sinó que són efectes d’una època i d’un sistema de partits. Veurem si arriba un nou règim tan nou que sàpiga aplicar sistemes de control eficaços que acabin amb comportaments 100% humans. I sobre el comunisme que, segons el Papa, “ha robat als cristians la bandera de la pobresa”, només dir que feia temps que no sentia la paraula comunisme, un concepte mort i enterrat. Igual que el marxisme, citat pel mateix Papa el desembre passat quan va afirmar: “No ho sóc [marxista], però no em sento ofès si em diuen que ho sóc”. S’entén la intenció, però “per les seves paraules els coneixereu”. L’antic règim usa conceptes i paraules antigues perquè, a segons quines edats, els règims ja no canvien. Per això creix la demanda de fer les coses d’una manera radicalment diferent. I per això l’antic règim reacciona aferrant-se a la decadència moral que denunciava el Papa. Ho duen a l’ADN.
