Cosmètica sense química

BarcelonaTornar als orígens s’ha convertit en una tendència en tots els camps de la vida: cistella ecològica en lloc d’aliments envasats, bicicleta i no cotxe (o cotxe compartit per a llargues distàncies), roba feta a mà en comptes de made in Bangla Desh, i remeis casolans abans de posar-nos una píndola a la boca.

En una societat altament tecnificada, virtual i despersonalitzada com l’actual es comença a valorar molt la sapiència tradicional, i la bellesa no n’està al marge: la cosmètica natural està en voga i cada cop són més marques les que s’hi dediquen. Però no tot són flors i violes. Com podem saber si el que estem comprant és realment ecològic? O se n’ha de dir biològic? Natural? És un cacau, ho sabem, però ara en traurem l’entrellat.

“El concepte ecològic apareix quan el que és normal és que tinguin químics i tòxics. Abans a cap producte se l’anomenava ecològic perquè tots ho eren”, assegura Ana Isabel de Andrés, creadora d’Amapola Biocosmetics, una marca segoviana de cosmètica ecològica amb dues botigues a l’Estat (una a Barcelona, al carrer Bòria, 20, i l’altra a Segòvia). Lluny de vanagloriar-se’n, De Andrés assegura: “No hem descobert res. Fem servir receptes ancestrals i productes de molt bona qualitat. Recuperem les propietats naturals de les plantes i les fem servir per viure millor, com es feia abans”.

No experimentar amb animals

Aquest coneixement ancestral dels principis actius que tenen les plantes evita, al mateix temps, l’experimentació amb animals. “No cal fer-ho, són plantes que s’han fet servir tota la vida”, comenta Laura Prat, directora comercial de Matarrania, una marca de la Franja fundada fa vuit anys i amb l’oli d’oliva com a producte estrella de la seva gamma de cosmètics, tot i que no en sigui l’únic: “Fem recollida selectiva certificada de plantes a la muntanya, sabem com fer-ho perquè l’any vinent n’hi hagi més, no ho deixem despoblat. A més, fem servir avellanes i sèsam, tot de la zona del Matarranya, roses de Damasc i rosa mosqueta d’Andalusia… Sempre procurem utilitzar productes de quilòmetre zero, però hi ha coses que ens agraden molt i que aquí no es fan, com la canyella i l’ilang-ilang”, explica Prat.

Tot i que, òbviament, les impulsores de cosmètica natural no en volen d’altra, tampoc fan la guerra a la sintètica, la que porta químics, la que avui dia és convencional, vaja. “No sóc anti cosmètica convencional radicalment, cal respectar la feina dels professionals”, diu Prat, tot i que puntualitza que no és la més recomanable: “Vampiritza la pell, fa efecte film de plàstic a la superfície cutània per fer pujar la teva aigua i sembla que desapareguin les arrugues, però no”.

D’entrada tot és millor si la cosmètica és natural: és respectuosa amb el medi ambient i amb la pell (no hi ha risc de patir reaccions al·lèrgiques), té un preu molt similar a la cosmètica corrent, aporta més beneficis per a la pell i no es contamina amb productes no naturals. Però, caduca abans? Depèn: si és cosmètica casolana o amb ingredients vius té una durada molt limitada; si, en canvi, fa servir olis com a conservants naturals, la seva vida pot ser igual o més llarga que la de la cosmètica química.

Catalunya, centre d’elaboració

Al llarg de l’any hi ha moltes oportunitats de capbussar-se en aquest món que és nou i antic alhora, però la gran cita a casa nostra és Biocultura, una macrofira de productes ecològics i consum responsable que farà la seva 23a edició el maig de l’any vinent. Mentrestant podem gaudir de les seves rèpliques homònimes que es faran a Madrid, del 12 al 15 novembre, i a Sevilla, on s’hi farà una primera edició del 26 al 28 de febrer del 2016. A la capital catalana aquesta gran trobada es fa al Palau Sant Jordi perquè aplega uns 700 expositors.

Poca broma, doncs, amb el mercat de productes bio, que al món ja mou 55.000 milions d’euros anuals. Els suïssos són els que s’hi gasten més diners: 210 euros per persona i any, mentre que Espanya és el vuitè país de la Unió Europea pel que fa al consum. En canvi, és el primer en producció, ja que dels 260.000 productors bio que es calcula que hi ha a Europa gairebé 31.000 són de l’estat espanyol. Aquestes són dades d’un estudi recent fet per la Fundació Internacional per a l’Agricultura Orgànica (IFOAM, en les sigles en anglès) i l’Institut de Recerca de l’Agricultura Biològica (FIBL, les sigles són en aquest cas en alemany), i que a més situa Andalusia com el focus de producció espanyol d’aquesta mena de productes alimentaris i cosmètics i Catalunya com el gran centre d’elaboració i consum. Per tant, si bé a casa nostra no fem la gran producció bio de l’Estat, sí que en som els grans consumidors.

Per saber a simple vista si el pot de crema hidratant que tenim a les mans és realment ecològic hem de buscar un segell de certificació, i hi ha diversos laboratoris que els atorguen. Sense segell no sabem realment què ens estem posant a la cara, així que alerta.