“Això és d’ells”, mítica frase expressada a totes les llars quan se’n va la llum. “Això és de la màquina”, no menys mítica frase que li serveix a una entitat qualsevol per culpar la informàtica de carregar-te 3.000 € per fer servir un servei que no has tingut mai. Aquesta segona expressió, per cert, era l’excusa emprada pels senyors Caja Madrid per justificar la despesa realitzada amb unes targetes de crèdit que no constaven. Resulta que 86 càrrecs de l’entitat van gastar-se 15,5 milions d’euros durant 10 anys i van camuflar-los com a “errors del servidor informàtic”. Vaja, que era de la màquina. Però, esclar, una minoria mooolt minoritària de sediciosos ha criticat sense motiu aquest petit desajust. Perquè, a veure una cosa: qui no ha tingut errors en el seu servei informàtic? I li diré més, ¿a qui no se li han despistat 15,5 milions d’euros? I afegiré el que segur que vostè està pensant ara mateix, que 15,5 milions entre 86 persones i durant 10 anys és una misèria. Fem números?
Els 3 milions que diuen que van gastar-se només en restaurants són morralla. La mitjana dels menús, actualment, ve a ser d’uns 15 €. Doncs bé, 3 milions durant 10 anys surten a 300.000 €/any, dividits pels 86 venerables ciutadans i tenint en compte que a l’any hi ha uns 240 dies feiners, surt a 14,5 €/dia per cap. I ja és això. I els altres 12 milions i mig, si fa o no fa, el mateix. Tornem a fer les divisions i ens surten 14.530 € anuals per cap, que són 1.200 € al mes. Sí, sí, a part del sou. Però, ¿i l’alegria de fer felices 86 persones? Això no té preu. Sobretot tenint en compte la gran gestió que van fer. O més.
