Publicitat
Publicitat

Es restaurarà el monument romà al desembre però continuarà assetjat pel trànsit

Cures intensives per al Colosseu

A Roma una dita popular profetitza que "mentre hi hagi el Colosseu, existirà Roma, però quan caurà, caurà Roma i també el món". Amb tot, la capital d'Itàlia ha maltractat durant anys el monument de l'Imperi Romà, que, envoltat d'un intens trànsit d'autobusos i camions i d'espectacles acústics de tot tipus, ara cau, literalment, a trossos. Fins que no es va desprendre part del sostre d'una galeria fa dos anys, la ciutat no es va mobilitzar. Ara, a falta de diners públics, un patrocinador privat restaurarà, finalment, el símbol de Roma.

Al desembre s'iniciarà la primera fase de les obres. Comencen amb retard, ja que el patrocinador, Diego della Valle -propietari, entre d'altres, de la marca de bosses i sabates de luxe Tod's-, va trobar resistència ciutadana. Un diari va publicar que Della Valle es quedaria amb l'exclusiva de l'explotació comercial de la imatge del Colosseu, i l'associació de consumidors Codacons el va portar als tribunals. La guerra judicial no ha acabat però els ànims s'han aplacat d'ençà que Della Valle va assegurar que no pensa monopolitzar la imatge del monument.

Quatre milions de turistes

Della Valle, l'home més ric d'Itàlia segons la revista Forbes , es gastarà 25 milions d'euros a insuflar nova vida al colós. La primera fase de les obres, que durarà fins a l'estiu del 2015 i durant la qual el monument seguirà obert als turistes, preveu netejar a fons els quatre pisos d'arcs, apuntalar les zones danyades, substituir els cancells del primer pis i fer un tractament als elements metàl·lics. Posteriorment, s'obrirà un centre de serveis al costat de l'edifici per situar-hi la taquilla, una cafeteria, una botiga i banys. I durant el 2016 es restauraran els hipogeus, és a dir, les cambres subterrànies on s'esperaven els lleons i els gladiadors abans de pujar a l'arena per als combats que feien les delícies dels romans en l'època imperial. Al final de la intervenció, els quatre milions de turistes que entren anualment al monument podran visitar un 25% més de superfície.

Un nus viari impossible

És una operació important però que no elimina el principal enemic contemporani del monument: l'intens trànsit rodat que l'envolta a escassos metres, i que inclou diverses línies de bus. El maig del 2010, quan va haver-hi el primer gran despreniment, el responsable de monuments del ministeri de Cultura, Roberto Cecchi, va assegurar que les vibracions provocades pel trànsit i les ones acústiques dels espectacles estaven malmetent el monument. Alhora, la directora tècnica del Colosseu, Rossella Rea, assegurava que també els fums dels cotxes contribuïen a crear un càncer -putrefacció- a la pedra.

Cap alcalde, però, ha volgut desviar el trànsit del Colosseu, ja que està situat en un important nus viari del centre de la ciutat. Aquesta setmana l'alcalde Gianni Alemanno, del mateix partit de Silvio Berlusconi, el PdL, ha promès que en pedestritzarà un tros, tot i que permetrà el trànsit en la major part del perímetre del Colosseu. Ni tan sols ha posat data a aquesta primera intervenció. Per ara, d'oasi per a vianants no se'n parla. El vell monument encara no podrà respirar tranquil.

L'edifici s'inclina 40 centímetres

Els responsables del monument han revelat, un any després de saber-ho, que el Colosseu està inclinat. Pateix un desnivell de 40 centímetres entre les seccions nord i sud. La causa, pel que sembla, és una fractura en els fonaments.

Aquesta informació ha donat peu a tot tipus de conjectures a Itàlia sobre la possibilitat que l'orgull de l'Imperi Romà corri la mateixa sort que la Torre de Pisa. Però la directora del Colosseu, Rossella Rea, assegura que el desnivell és antic. A més, explica que els fonaments són gruixuts: 13 metres de formigó. I l'historiador de l'art Vittorio Sgarbi afirma que el desnivell "no posa en perill una estructura que té un diàmetre de més de 150 metres". En tot cas, un equip d'experts continuarà vigilant per assegurar-se que el Colosseu no s'inclina una mica més.

Amb la restauració, els turistes podran visitar un 25 % més de superfície d'aquest monument del segle I del que fins ara era públic.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT