L'Iglesias, el Revilla, els joves ja no tan joves del PP i un senyor que passava per allà

MadridEn tota campanya electoral, la bandera del canvi cotitza a l'alça. El més sorprenent, però, és que també la facin voleiar els qui ja governen. Si no fos que ell n'és el protagonista, Mariano Rajoy diria que és "una cosa vertaderament notable". Tot i la dificultat que aquest discurs penetri en l'opinió pública, el president espanyol argumenta que el canvi autèntic va ser ara fa quatre anys, el 2011, i que l'encarna el PP.

Ni Pablo Iglesias ni Albert Rivera. El líder del PP sosté que el gir ja el van fer els espanyols quan van retirar la confiança al PSOE en molts ajuntaments i comunitats autònomes i a la Moncloa. I ara? Doncs toca "aprofundir-hi", afirma. De fet, en el míting que ha protagonitzat aquest dissabte al vespre a Santander ha assegurat que "el repte d'aquest 2015" ha de ser continuar votant els qui han hagut de gestionar l'etapa "més difícil".

Tot i que les enquestes obliguen els populars a evitar trinxar tots els ponts amb Ciutadans, amb qui probablement s'hauran d'entendre per conservar part del poder institucional, el to de Rajoy cap a les noves formacions va 'in crescendo'. Es nota que, més enllà dels càlculs tàctics, la seva manera de fer i d'entendre la política no casen gens amb la dels joves líders de C's i Podem. Acostumat a guanyar o a perdre sense mitges tintes, el president del govern espanyol alerta els seus simpatitzants d'un escenari que, per a ell, és tan desconegut com una selva remota: la possibilitat d'haver de fer àmplies coalicions per poder governar.

Teloners nascuts als 70

Al míting de Cantàbria –un cop ja havia pronunciat la frase curta i directa pensada perquè els informatius de les televisions l'emetin a l'hora de sopar– Rajoy ha acabat per deixar-se anar, un fet significatiu en una campanya de guió previsible. Se'l notava còmode tot i que l'alcalde de Santander, Iñigo de la Serna, havia admès que un dels responsables de la campanya, Juan Carlos Vera, els havia demanat concisió i la seva cara evidenciava si estaven complint o no. El president s'ha allargat tot i que ja era tard i, gairebé al final, s'ha preguntat: "Què hi pot guanyar Cantàbria amb un govern format per l'Iglesias, el PSOE, el Revilla i altres que passaven per allà?". L'alternativa a aquest conglomerat, ha dit, és el PP però en el subtext de les seves paraules hi ha un temor gairebé irracional que el PP acabi necessitant el vot d'un senyor que passa per allà... i que es digui Albert Rivera, tal com diuen les enquestes.

Per al líder del PP, l'antídot a aquest escenari són els seus candidats. El 'tour' que sempre suposa una campanya electoral per als principals dirigents estatals serveix, entre altres coses, per mostrar si el partit té equip o no. Enfront dels inexperts Iglesias i Rivera, Rajoy –que comença a jugar amb força la carta de la veterania– té com a teloners molts dirigents nascuts a la dècada dels 70 de qui presumeix, sobretot, per la seva capacitat de gestió. Aquest dissabte, per exemple, s'ha desfet en elogis cap a De la Serna i Javier Maroto, alcalde de Vitòria.

El discurs generacional ha entrat amb força a la campanya espanyola i Rajoy s'esforça a demostrar que la bandera del canvi no està lligada a l'edat sinó a les idees. La resposta de si se'n surt o no, la nit del 24.