Què va fallar a la campanya del 27-S, segons els quadres d'Unió?

L'Hospitalet de LlobregatEl 27-S està assenyalat en vermell al calendari d'Unió. Feia escassament dos mesos que els democristians tenien 15 diputats al Parlament, tres consellers al Govern i centenars de càrrecs locals. Aquella nit electoral, però, van convertir-se en un partit extraparlamentari a Catalunya. Vista la derrota (amb només 102.870 vots rebuts), Josep Antoni Duran i Lleida va posar el seu càrrec a disposició del partit assumint la "responsabilitat" de la decisió de concórrer a les eleccions en solitari. Aquest dissabte, però, els consellers nacionals han aprovat la gestió del seu líder per unanimitat. Un mer tràmit per a Duran, ja que des de la fuga dels democristians sobiranistes el partit ha quedat reduït (sense representació) però unit. Malgrat tot, el fracàs dels resultats ha portat a la reflexió diversos quadres de la formació, crítics amb alguns aspectes de la campanya.

En un discurs abrandat, el líder ha assegurat davant els consellers nacionals que se "sent amb l'obligació" de presentar-se a les eleccions espanyoles i que és per això que formalitzarà la seva candidatura internament dilluns. Admetent que volia plegar aquesta legislatura, ha justificat la seva decisió pels "moments determinants" que viu el país: "Encara puc ser molt útil". "No pot ser que en aquest país es continuï tatxant de botifler tot aquell que no és independentista", ha proclamat entre aplaudiments de militants, i ha afegit que el seu objectiu el 20-D és obtenir representació a les Corts espanyoles per fer el "primer pas" cap a l'entrada, de nou, al Parlament.

La reunió del consell nacional ha començat a les 10.20 hores, a l'Hotel Porta de l'Hospitalet de Llobregat. El primer a intervenir, a porta tancada, ha estat Josep Maria Pelegrí, que ha donat pas al secretari general del partit, Ramon Espadaler. El que va ser cap de llista als comicis ha estat l'encarregat d'exposar l'informe del comitè de govern sobre els resultats del 27-S, en què s'han apuntat les fortaleses i les debilitats de la campanya (creuen que part dels seus potencials votants van anar a parar a C's).

El primer consell nacional sense els crítics

En comparació del darrer consell nacional, que va propiciar l'escissió del partit, aquest ha estat una reunió plàcida per a la formació. Segons les fonts consultades, el partit està "unit", malgrat que tocat pels resultats de les eleccions. Les principals intervencions han estat de suport a Duran però no hi ha faltat l'"autocrítica", asseguren els consultats, sobretot en relació a la campanya electoral.

Alguns consellers han subratllat la "dificultat" de fer arribar el seu missatge a la gent i, fins i tot, n'hi ha que han reclamat una major presència del partit a les xarxes i destacar figures joves. Les crítiques a CDC també han estat abundants, ja que s'ha justificat la derrota, en part, per la falta de temps a l'hora de fer arribar el missatge de la formació als electors. Per això, algunes veus han criticat no haver trencat abans amb el partit d'Artur Mas.

Pel que fa a la fuga de càrrecs locals, des del partit treuen ferro al fet que Demòcrates de Catalunya (els democristians independentistes escindits) ja reuneixin més de la meitat dels càrrecs locals que tenia Unió després de les eleccions municipals. "Els que quedem és per ideals", presumeix una de les consultades. De fet, si en el darrer consell nacional eren més de 300 consellers, aquest dissabte n'eren dos centenars.

L'estratègia del 20-D

Unió fia la seva supervivència a Duran. Tot i que fonts del partit deixen clar que concorreran a totes les demarcacions, no amaguen que centraran els esforços en la de Barcelona, ja que és on es reparteixen més diputats (31 en el cas dels comicis al Congrés) i on la bossa d'electors és més gran.

Unió creu que pot fer forat el 20-D si es compleixen dos supòsits: que la participació no sigui tan alta com el 27-S i que els tornin a votar els 75.405 electors que van optar pels democristians a la demarcació de Barcelona en les passades eleccions. D'aquesta manera, dirigents del partit consideren que podrien mantenir la veu (la de Duran) a les Corts espanyoles.

Pel que fa a la fuga de potencials electors cap a Junts pel Sí i C's, confien en els "errors" que puguin cometre aquestes formacions. Per a Unió, creuen, seria favorable que els d'Albert Rivera compartissin l'"immobilisme" del PP i que hi hagués un cert "desencís" a les files de Junts pel Sí per la falta d'acord amb la CUP. Alhora, pensen que no es repetirà la dinàmica "plebiscitària" de les eleccions al Parlament i que això els permetrà fer-se més visibles.

Segons les fonts consultades, mantindran propostes programàtiques similars i continuaran apostant per afegir una disposició addicional a la Constitució que reconegui Catalunya com a nació.

L'absència més destacada

Una de les absències destacades en aquest consell nacional ha estat la de Joana Ortega, actual vicepresidenta del partit. Malgrat quedar-se al costat de Duran en el procés de consulta intern, l'exvicepresidenta de la Generalitat s'ha retirat de la primera línia. En campanya, només va fer acte de presència en un dels mítings de la formació, a la vila de Gràcia. Allà, van homenatjar el seu paper a l'executiu d'Artur Mas i la seva implicació a la consulta del 9-N –aquesta setmana ha declarat com a imputada–, però Ortega no va prendre la paraula.