Publicitat
Publicitat

David Cameron presenta un polèmic pla per empetitir la BBC

Els professionals de l’ens públic britànic diuen que plantejaran el seu model alternatiu al setembre

El govern britànic va presentar ahir al Parlament un informe sobre el futur de la BBC en el qual proposa uns canvis que afecten la seva estructura, els seus continguts i el seu model de finançament. El nou model crearia una BBC més barata i més petita que podria deixar de ser la televisió pública de referència a tot el món i podria perdre l’essència, aquells elements que la fan reconeixible en tot moment. Segons l’informe que va presentar ahir el ministre de Cultura, John Whittingdale, la BBC del futur oferirà paquets premium amb programes de qualitat, sèries i retransmissions esportives que s’hauran de pagar al marge d’un pagament bàsic que només permetrà veure programes generals.

També variarà el model de finançament actual: el cànon de 145 lliures a l’any que han de pagar obligatòriament tots els britànics que tinguin un televisor a casa (amb penes de presó per a qui no la pagui). Whittingdale considera que aquest cànon, que és la principal via d’ingressos de la BBC i que li permet emetre sense anuncis, ha quedat “antiquat” i és injust perquè fa que els pobres i els rics paguin el mateix. Una opció és canviar-lo per una mesura voluntària. De moment ja han deixat de subvencionar el pagament del cànon als més grans de 75 anys, la qual cosa costarà a la corporació 900 milions d’euros.

Continguts poc distintius

L’informe també fa referència als continguts i critica l’aposta dels últims anys per programes de màxima audiència que competeixen amb les privades, així com els contractes milionaris dels presentadors estrella. Es qüestiona si l’actual BBC és “prou distintiva” amb programes com ara The Voice, un talent show “comprat per 20 milions de lliures i molt semblant a X-Factor, de la cadena privada ITV”. El document diu: “La BBC, com a institució pública, no hauria de tenir els mateixos imperatius que companyies comercials ni intentar aconseguir la màxima audiència”. A més, el text suggereix que un nombre més alt de programes siguin produïts per companyies independents i obre les portes a la possibilitat de privatitzar una part de la divisió de produccions de la BBC, inclosa la branca comercial de la corporació, BBC Worldwide, que és la que s’encarrega de produir i vendre programes a l’estranger. Pel que fa al BBC Trust, que és l’organisme intern que s’encarrega que es compleixi la seva missió de servei públic, Whittingdale va dir que es plantegen tres opcions: modificar-lo, crear un nou ens independent o suprimir-lo i sotmetre la televisió a la supervisió directa de l’Ofcom, el regulador de les comunicacions britànic.

També volen eliminar dues de les seves emissores de ràdio i reduir la seva expansió digital, una de les apostes de la direcció els últims anys. Whittingdale va dir que s’hauria de posar en qüestió que la BBC hagi d’abastar tant, “hagi de ser totes les coses per a tothom”. El ministre afirma que volen una corporació “més centrada en un conjunt bàsic més petit de serveis que li permetin seguir complint la seva missió i objectius”. L’informe conclou que “una BBC més petita podria fer que el públic pagués menys per la seva llicència i també tindria un impacte menor en el mercat”. Tot i que en els últims anys s’han fet diverses retallades de plantilla, la BBC segueix tenint 16.000 treballadors, i el director general de la cadena, Tony Hall, ha anunciat l’acomiadament de mil treballadors més (per estalviar 70 milions d’euros). En paral·lel, el responsable de cultura de l’oposició, el laborista Chris Bryant, va acusar els tories d’anar a la guerra amb la BBC perquè “estaven furiosos per la cobertura que va fer de les eleccions”. Els conservadors consideren que es va decantar pels laboristes a l’última campanya electoral i que hi ha una “cultura d’esquerres” instaurada. Tot i que els conservadors van arribar al poder el 2010, al Regne Unit la televisió pública funciona de manera independent del govern i no canvia de director cada cop que canvia de govern.

La BBC va contraatacar amb un comunicat en el qual deia que “és una gran potència creativa i econòmica per a la Gran Bretanya” i que ha de seguir sent així. Els treballadors consideren que els plans del govern generaran una BBC “més disminuïda i menys popular”. Diuen també que la televisió pública “no pertany als polítics ni als seus treballadors sinó a l’audiència” i que presentaran les seves pròpies propostes, la seva pròpia televisió del futur al setembre. “Ha de ser el públic qui decideixi quins programes han de seguir i si les estacions de ràdio 1 i 2 han de continuar”. Actors com Daniel Craig, Rachel Weisz i Judi Dench, escriptors com J.K. Rowling i altres personalitats britàniques van firmar una carta per al primer ministre en què expressen el seu rebuig a la retallada amb el lema “Una BBC reduïda significa un Regne Unit reduït”.

Més continguts de