BarcelonaMalgrat que l’Audiència Nacional va redactar un informe al maig en què considerava que la pintura de Picasso Cap d’una dona jove, propietat del banquer Jaime Botín i valorat en 26,2 milions d’euros, era inexportable, el servei de duanes francès la va decomissar divendres a Còrsega a l’interior d’un iot amarrat al port esportiu de Calvi. Quan els agents, per indicació de la Guàrdia Civil, que seguia l’obra des del maig, van demanar la documentació del quadre al propietari de l’embarcació, “només va poder presentar un document d’avaluació de l’obra, així com un informe de l’Audiència Nacional espanyola redactat en castellà al maig que confirmava que es tracta d’un tresor nacional espanyol que en cap cas podia sortir d’Espanya”, segons recull el comunicat que van fer públic les autoritats franceses.
Jaime Botín, germà del desaparegut banquer Emilio Botín, no era a l’embarcació i el seu nom no va aparèixer en cap document relacionat amb aquest trasllat fraudulent. El destí final de l’obra era Suïssa. Ara el servei de duanes està a l’espera que les autoritats espanyoles reclamin l’obra.
Una pintura única a l’Estat
L’Estat va considerar Cap d’una dona jove “tresor nacional”. Pertany al període de Gósol de l’artista, en referència a l’estada que l’artista malagueny i la seva amant, Fernande Olivier, van fer en aquesta població del Berguedà la primavera del 1906. Va ser un moment cabdal en el seu camí cap al cubisme. Jaime Botín la va comprar el 1977 a la seu londinenca de la galeria Marlborough i els tràmits per vendre-la van arrencar el desembre del 2012, quan la delegació a Espanya de la casa de subhastes Christie’s va demanar a la secretaria d’estat de Cultura l’autorització per exportar-la definitivament a Londres. Quan es va notificar la decisió negativa del ministeri de Cultura, una setmana després, Botín va afirmar que havia fet la petició per diversos motius: el quadre no era en territori espanyol -era en una embarcació amb bandera britànica amarrada al port de València- ni era de la seva propietat “directa”, sinó que pertanyia a la societat panamenya (de la qual és màxim accionista) Euroshipping Charter Company, per la qual cosa va reclamar que no es tingués en compte la petició de Christie’s.
L’Audiència Nacional va descartar que la casa de subhastes cometés cap error i el banquer va defensar que el quadre no era dins el territori espanyol. Els magistrats van contestar que la sol·licitud d’exportació determina la competència de les autoritats culturals espanyoles. A més, si una embarcació és en un port espanyol, excepte si es tracta de vaixells militars, està sotmesa a les autoritats espanyoles.
