Del ‘taco’ a la faldilla: arriben els ‘fashion trucks’

BarcelonaEls carrers de tot el món es van omplir de venedors ambulants amb carretons fins i tot abans que hi hagués moneda per pagar. Des dels temps dels romans s’omplien d’olles, bacallans, sandàlies... I dos mil anys més tard el concepte no ha canviat gaire: la versió per excel·lència són els food trucks, que són carretons -a motor- ambulants que venen menjar, i aquest estiu n’ha arribat una de nova, els fashion trucks.

Però tirem una mica enrere. La primera regulació de venedors de menjar ambulant data del 1600, quan Nova York era Nova Amsterdam i la ciutat dels gratacels estava feta d’horts i cabanes de palla. I el primer food truck oficial de la història data del 1866 i era de Charles Goodnight, un vaquer de Texas. Goodnight tenia una carretó i hi va afegir una graella de carbó per poder-hi cuinar la vedella que li sobrava en els trajectes que feia amb altres vaquers entre Texas i Nou Mèxic. Anys més tard un comerciant de Providence va col·locar un parell de finestres en un carretó clàssic de l’Oest americà i el va aparcar davant les oficines d’un diari de la ciutat. Assegut en una caixa de fruita al costat de la paradeta, venia entrepans, pastissos i cafè als periodistes que treballaven fins tard. En pocs anys les carretes com la del senyor Goodnight es van multiplicar, fins que un cuiner va decidir construir la seva pròpia caravana. Hi va incloure làmpares, piques per rentar-se les mans i, segons consta, decoració fina. Amb només 20 anys d’història les caravanes de menjar ja marcaven tendència. La història continua amb versions com els carretons de hot dogs de Nova York i els d’entrepans de llagosta de l’estat de Maine, i el food truck s’ha consolidat com un símbol de la cultura urbana d’Amèrica del Nord. Però l’any 2008 el paisatge va canviar. Dos amics, Mark Manguera i Roy Choi, un mexicà i un coreà, van decidir fusionar les seves respectives gastronomies i vendre tacos de barbacoa coreana pels carrers de Los Angeles en plena crisi mundial. Allò va ser la guspira que va encendre un mercat que el 2014 es va valorar en 740 milions d’euros. Una revolució que va portar xefs de renom a reinventar el menjar ràpid dels food trucks en gastronomia ambulant de gran qualitat i creativitat. Una revolució que ha descobert la caravana com una arma de venda. I ja no només per a la gastronomia, ara també per a la moda.

La clau, les xarxes socials

Però quin és el secret de l’èxit? Bona qualitat, una marca pròpia i preus raonables. Però la relació qualitat-preu no és l’únic ingredient. El boom dels food trucks s’ha mesurat en seguidors i hashtags a les xarxes socials. L’ús de Facebook, Instagram i especialment Twitter per actualitzar la localització de les caravanes va ser crucial per fidelitzar els clients i atreure’n de nous. I aquí no s’acaba la poció màgica: els esdeveniments amb caravanes gastronòmiques sempre tenen una estètica acuradíssima i una posada en escena distintiva i carismàtica. Cada detall dibuixa una postal preciosa, plena de llums i objectes vintage que construeixen una història que es podria titular Carpe diem o La vida és una festa. És un ritual. Un ritual com el d’anar al cine, per exemple, que vol dir trobar-te amb els amics, comprar crispetes, esperar que et piquin el bitllet, que t’indiquin la sala on has d’anar, que els llums s’apaguin i submergir-te en la pel·lícula. Anar al cine és molt més que una pel·lícula. És un xou, un embalatge continu d’experiències que n’envolten una en particular; una història que et condiciona i et predisposa a viure-la d’una manera en concret. Demanar-te el sopar per la finestra d’una caravana és el mateix. La caravana és un relat en si: l’estètica, la diferència d’alçada entre el carrer i el taulell i l’olor que s’escapa per les finestres. Sopar envoltat de caravanes damunt la sorra és reviure l’essència nòmada de les furgonetes hippies. Aquelles que als anys 70 anaven de concert en concert a ritme de rock i marihuana.

Caravana de moda

Una caravana com la que aquest juliol va arrencar a Formentera. En un viatge a Nova York Natalia Puiggros, directora de l’agència de comunicació Communications by LeMod, va viure el boom dels food trucks i en va descobrir una nova versió. D’una finestra d’on esperava que en sortís una hamburguesa amb formatge i cogombres en va sortir una faldilla. Potser va ser per l’efusió ianqui que sembla que tot ho pot, o per la furgoneta hippie dels anys 60 que li va caure del cel quan va tornar a Barcelona, però es va tirar a la piscina: “Volia obrir un negoci relacionat amb la moda però que se saltés les convencions del sector; donar un toc a l’entorn amb una filosofia nòmada i gipsy i aquella furgoneta de Nova York ho complia tot”. Et voilà. Va néixer The Gipsy Truck, la primera caravana de moda d’Espanya.

La furgoneta en si té un quilometratge particular: durant els anys 60 i 70 va viatjar per tot Europa, de festival en festival, portant els seus passatgers a ritme d’herba, aventura i rock’n’roll. Per fora està intacta, per dins està plena de roba i hi té un emprovador ben còmode -no cal fer la cortineta amb la tovallola en un descampat mentre et canvies-. Enamorada de Formentera d’ençà que va visitar l’illa per primera vegada als 16 anys, no va dubtar en cap moment sobre el lloc idoni per iniciar la ruta. Amb aquesta combinació bomba no va ser difícil que marques com Muzungu Sisters, Pitusa, Kite and Butterfly i Antik Batik pugessin -literlament- al carro sense pensar-s’ho. “Jo crec que amb els fashion trucks passarà el mateix que amb els de menjar, ja sigui com a braç mòbil d’una marca o com a botiga per si sola; acabarem tenint caravanes per a cada estil de dona: bohèmia, rockera, vintage, new age, etc.” Fins ara l’èxit del projecte ha sigut directament proporcional al creixement i moviment a les xarxes socials; sobretot a Instagram, en què ja tenen 4.000 seguidors en encara no tres mesos de vida. Amb l’arribada de la tardor The Gipsy Truck no s’atura. La pròxima parada: Barcelona.

Veure com una faldilla surt per les portes d’una furgoneta té tanta màgia com esperar un taco sortint per la finestra d’una caravana. Vejam si mentre esperem el taco ens en anem a emprovar la faldilla.