Després de Meritxell

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsNo hi cap dubte, els temps han canviat. No fa pas encara molts anys, quan Meritxell havia passat, el país quedava desert. Els pocs estiuejants que havien volgut pujar a l’ermita de l’excelsa patrona se n’anaven de seguida. Les primeres borrufes del setembre, la frescor de la nit i tot el que anuncia la tardor andorrana els feia basarda. La gent de la ciutat només admet la naturalesa quan riu, quan està de festa. I ara, com deia abans, tot ha canviat. Els estiuejants són més valents, com si diguéssim més joves. Les tendes barriolades no han pas encara totes desaparegut. Es veuen corrues de gent pels carrers que fan les darreres compres. Demanen preu dels cistells de fantasia, porten una garrafa de moscatell, i alguns encara es fan retratar a la “plaça de toros” que ja ha perdut tots els colors. Sort, però, que les fotografies són en blanc i negre. Ahir no us vaig poder parlar de Meritxell. Ho faré ara. La festa va ésser brillant com sempre. [...] I tot es va passar perfectament bé. Hi va haver gran gentada: la Verge de Meritxell va ésser visitada per tothom. Aneu a saber tot el que li varen demanar. I després de cantar els goigs el retorn va ésser alegre malgrat que la pluja ho va destorbar una mica. Però la pluja de Meritxell ja és també de la festa. Va deixar-se caure un moment per no dir que no hi havia anat i se’n va tornar núvols amunt fins a un altre any. [...] A les sis de la tarda tenia lloc al Cinema de les Valls un concert a càrrec de la Coral Sant Jordi que dirigeix magistralment el mestre Oriol Martorell. El programa era d’una gran qualitat. Música coral de la Renaixença, clàssica i moderna. I per acabar tot un enfilall de cançons populars catalanes. [...] Jo voldria que els estiuejants em sentissin. Voldria dir-los que no s’espantin d’aquestes primeres borrufes. La borrufa s’assaja per a les que a l’hivern farà de debò. Aquestes no tenen importància. Encara ha de caure l’or de la tardor damunt dels roures, i això sí que és un espectacle. Si jo fos estiuejant i em trobés a Andorra, per res del món no me’l deixaria perdre.