Cuatro ha estrenat un dating show : Adán y Eva. Consisteix en quatre joves íntegrament despullats que es coneixen en un entorn paradisíac amb la finalitat d’enamorar-se i convertir-se en parella. Deia la presentadora: « Sólo hay una manera de abrir la puerta del paraíso y enamorarse de verdad: estar desnudo. Del todo ».
El programa no té secret. Explota constantment el fet que els participants van despullats i rasurats al màxim. Juga amb la subtilesa dels enquadraments i amb un muntatge que, quan mostra els genitals dels concursants, ho fa de manera fugaç. Es veuen però no deixen temps perquè s’observin. Ho podríem batejar com a exposició genital intermitent i esporàdica. Això provoca que el morbo incrementi i que l’espectador esperi trobar més endavant algun pla on es vegi millor. Les dones s’ensenyen més que els homes. Tot el programa és com la primera escena d’una pel·lícula pornogràfica de les més vulgars. Però l’acció i la passió no arriben mai. El programa sencer són els preliminars d’un film eròtic. I amb idèntic interès narratiu. La nuesa dels participants acaba immunitzant l’espectador. Al final et sembla normal i tot. Que vagin sense roba és l’excusa per provocar l’impacte audiovisual, però no permet cap doble lectura. La dinàmica del concurs és la de sempre: mascles alfa i bledes assolellades exhibint la seva idiòcia absoluta per flirtejar. La nuesa més flagrant, com sempre, és la intel·lectual. El programa fa gala de la ignorància dels concursants, que també estan despullats de neurones: «‘ Adán y Eva’ es el primer fascículo de la Biblia », «Yo no leo porque soy un vago, pero me gusta tener un mínimo de cultura », «La Biblia, no sé, sirve para leer, como todo libro ».
Adán y Eva és un producte més de la factoria Mediaset que manté el segell indiscutible del seu entreteniment: sexualització dels continguts, utilització de la dona com a objecte de desig, focalització en la conducta del mascle com a responsable de la seducció, lluita de femelles per lligar un semental i retorn als estereotips masclistes caducs i rols de parella antiquats. Aquesta marca de la casa s’assegura l’audiència adotzenada i vulgar que perpetua els comportaments que veu a la televisió, mantenint una massa acrítica i primària. És el secret de Mediaset tan ben dissenyat fa dècades per Berlusconi i que li ha permès construir un imperi a base de xuclar el cervell de la gent a través de les antenes de televisió de les llars italianes. Aquí estan fent el mateix. Si aquests Adams i Eves de Cuatro són la gènesi de la humanitat futura, més val que ens extingim com a espècie.
