Destrucció de somnis

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquests dies de Setmana Santa i Pasqua tots els qui tenen aparells de ràdio s’han pogut saturar de solemnitat religiosa sense patir gens, sense que els hagi costat el més mínim esforç. Han sentit totes les misses del Vaticà, amb els cors millors del món, amb la música gregoriana més ben tallada i més ben deixada que es coneix, han sentit el Sant Pare Pius XI com aquell qui diu a tres passes, han sentit els oficis de Jerusalem i de Roma i tot el que ha convingut. Afegiu-hi que, aquests mateixos senyors que tenen ràdio, ningú no els priva d’anar al cinema, i allí els han donat per una pesseta les imatges gràfiques d’aquestes solemnitats que han sentit a la ràdio. Saltant del camp religiós al polític, no hi ha ningú que no pugui escoltar els discursos de Mussolini, de Hitler, de Laval, de Simon, etc., etc. Aquests senyors, el cinema ens els ha fet tan familiars, ens els ha mostrats tan a primer pla, amb tots els defectes fisonòmics, amb totes les arrugues i berrugues, amb les catàstrofes de corbata o de bigoti, amb els tics, els gestos i les dents postisses! Les grans figures del món actual ens són tan familiars, que ja no impressionen ni les criatures de deu anys ni les nostres cuineres, que les poden mesurar amb els ulls i les orelles mentre festegen o mentre masteguen un caramel. [...] A mi em fa l’efecte que les criatures que pugen, amb el cinema i la ràdio han de perdre tota mena de respecte a les coses màgiques i solemnes, no deuen tenir a l’ànima aquest gust que nosaltres teníem per a somniar en les possibilitats d’un viatge extraordinari o de la presència d’un home extraordinari. [...] Nosaltres ens passem hores d’entendriment absolut i de llàgrima admirativa davant les glòries irrefutables del progrés material. Potser un dia o altre en adonarem que aquestes glòries ens condueixen al gris cementiri dels nostres somnis, i no tindrem més remei que arrapar-nos a qualsevol màgia, a la primera que inventem de pressa i corrents.