DESPRÉS DE MOLTES provatures científiques, de nits sense dormir, d’anys de frustració i de nervis, el meu equip i jo hem tret al mercat la màquina generadora d’articles d’estiu (MGAE). La màquina és capaç de generar un article d’estiu en menys del que triga un tertulià a aprovar o suspendre. M’alegra dir-los que aquests dies alguns articulaires de vacances ja l’han fet servir (la llogo).
La màquina funciona d’aquesta manera. S’hi introdueix el nom de l’articulista i una breu fitxa: ¿Metàfores? Sempre, mai, de vegades. ¿Cita Josep Pla? Sempre, mai, de vegades. ¿Troba poètica la tòfona d’estiu i sensual el llamàntol? Sempre, mai, de vegades. ¿Explica coses pintoresques dels pescadors del poble on estiueja? Sempre, mai, de vegades. ¿Es fa el senzill a base de ridiculitzar els que hi entenen de vi i de cuina? Sempre, mai, de vegades. ¿Al seu diari està mal vist parlar de la Via Catalana? Sempre, mai, de vegades. En fi, no vull avorrir-los. Amb unes quantes dades més i un decàleg de les paraules que fa servir sovint, ja tenim l’article. (L’entrego en català, en castellà, i en català-castellà per als autors de La Vanguardia i El Periódico. ) Un exemple? Doncs un fragment d’aquest, que ja s’ha publicat una mica retocat: “Plou a l’Empordà i a la taverna d’en Peixupalo quatre supervivents amb mans com ceps engrapen els gots (garnatxa lenta i sòlida, abissal) i beuen. Res més. En Piru, en Quico, en Salus i en Cresques beuen vi des d’abans que s’inventés la paraulota enologia. Quan per beure vi no calia ni ensumar, ni centrifugar, ni fer cursos, perquè beure vi era natural com fer l’amor. Cau la tarda magnètica i bipolar. A l’escalf de la taverna, per unes hores m’allunyo de la Via Catalana. En Piru, en Quico, en Salus i en Cresques són més partidaris de la tercera via. Senzills. Com el vi d’abans”.
El preu és variable. Em quedo un deu per cent del que guanya l’autor. Per cada sis articles, regalo un tuit graciós.
