Hola, em dic Ana Mato i estic indignada. ¿Sap la ministra de Sanitat aquesta que hi ha ara? Sí, coi, la mateixa que el 25 de maig del 2009, en ple brot de pesta porcina en una caserna, va dir de la llavors ministra Chacón: “La política és l’obligació d’intentar impedir que la malaltia es propagui, i no ho ha fet. Em sembla gravíssim, i si la ministra no dóna les explicacions suficients, hauria de dimitir”. No hi cau? Sí, ja ho veurà... El 13 d’agost, entrant al funeral del mossèn Miguel Pajares, mort per Ebola, va dir: “Tenim un sistema d’alertes que funciona perfectament i uns protocols que fem complir”. I va afegir: “El meu departament ha informat en tot moment amb total transparència els ciutadans per garantir la seva seguretat en aquest tema de salut pública”. Què, encara no? És la que abans-d’ahir, poc després de saber-se que una auxiliar d’infermeria espanyola era el primer cas de contagi d’Ebola fora de l’Àfrica, va comparèixer per tranquil·litzar l’opinió pública i només amb la cara i els gestos va provocar cues als aeroports i a les fronteres de gent fugint.
Com va ser un gran detall enviar ahir una directora general a una videoconferència amb els responsables autonòmics de sanitat per dir-los que el contagi havia estat un “error involuntari”. Doncs sí, això esperem, perquè si ha estat volent... Què, ara ja sap qui és, oi? Doncs bé, demano la seva dimissió im-me-di-a-ta! Perdó, què diu? Ah, que la ministra sóc jo? Ah sí? Segur? Que xupiguais, vaig corrent a celebrar-ho. Sóc ministra!!!
