I AQUÍ
Efímers 13/07/2014

Dubtes sobre la gestació d’un titular delicat

i
Carles Capdevila
1 min

L’ARA va néixer amb sensibilitat pels temes educatius i compromís amb les famílies. I, naturalment, amb les noves famílies, que enriqueixen i fan avançar la societat. Dic “naturalment” perquè penso que la realitat de les persones que s’estimen, conviuen i eduquen criatures s’ha de tractar de forma directa i amb alegria. Avui la Lara Bonilla fa un reportatge sobre la subrogació, que comença a guanyar pes com a alternativa a l’adopció, tot i que a Espanya no és legal. Un dels testimonis ens va dir que només sortiria al reportatge si li garantíem que no hi sortia mai l’expressió “ventre de lloguer”. La Lara, una periodista excel·lent i amb sensibilitat provada, va dir que lògicament ens hi referiríem, perquè és com més es coneix. Segons l’interessat, l’expressió “cosifica una dona i la defineix com un objecte de transacció identificat per una part del cos”, i fer-la servir és una pràctica periodística nefasta. La majoria de titulars de la premsa parlen de “ventres de lloguer”, però és cert que l’expressió té una càrrega més negativa que “subrogació”, una paraula més tècnica i per tant més neutral. Els debats bioètics i legals generen subdebats lingüístics. Hem posat “subrogació” al titular, i al text expliquem el malestar que genera l’ús de “ventre de lloguer”: se’ns faria estrany no dir-ho. No sentencio ni concloc, comparteixo dubtes en directe, des de la responsabilitat dels mitjans de conformar llenguatge, l’obligació que se’ns entengui i la voluntat d’abordar els temes de cara.

stats