ABANS D’ARA
Efímers 22/05/2015

Dues ciutats màrtirs

De la crònica d’Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) a La Humanitat (28-VIII-1938) sobre la gent de Tarragona i Reus que compartien el patiment pels atacs aeris. Foto Vallvé del 1939: efectes del bombardeig contra la seu de la Cambra de Comerç de Tarragona, a la plaça dels Carros.

Antoni Rovira I Virgili 1938
2 min
Dues ciutats màrtirs

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEn una ràpida visita, alguns consellers de la Generalitat, autoritats i diputats catalans hem estat a Tarragona i a Reus per tal de saludar els amics d’aquelles ciutats benvolgudes i per a veure els efectes dels últims bombardeigs aeris. I tots els qui, en una tarda suau claríssima d’aquest mes d’agost insòlitament variable, hem passat pels tràgics carrers colpits pels explosius i hem parlat amb tarragonins i reusencs, tornem a Barcelona amb un doble sentiment de dolor i de conhort. [...] A les cares dels reusencs i dels tarragonins apareixen els senyals del sofriment, però també els senyals del coratge. La gent del Camp fa la seva via i la seva feina a despit de l’amenaça dels ruixats de foc. [...] A Tarragona han traçat un plànol de cada un dels bombardeigs, on les bombes caigudes són indicades per una rodona vermella [edificis destruïts]. Així podeu seguir la trajectòria dels avions agressors pel regueró de mort i de destrucció que han format a llur derrota. Un plànol de conjunt agrupa els signes de tots els bombardeigs; amb la sola excepció de la ciutat alta, l’àrea apareix tota esquitxada de rodones. Allò ve a ésser una verola infernal. És un plànol que us atreu els ulls i us els clava en aquella imatge esquemàtica de la tragèdia. Davant les ruïnes i els plànols, el amics tarragonins i reusencs tenen un posat adolorit, però serè. Alguns d’ells porten dol a la roba i a l’ànima. Viuen la vida a l’encant. Però es mantenen en el lloc de treball i d’honor, per donar exemple a tothom i per a servir el propi idealisme, el doble i insubornable idealisme català i republicà que es fon en un gran anhel de llibertat, més fort que el que els volta. Tal és la lliçó, ensems dolorosa i conhortadora, que hem tret d’una ràpida visita a les dues ciutats màrtirs del Camp.

stats