Efímers 07/11/2014

“Ei, guapa, somriu una mica!”

Un 70% de les dones reben comentaris de desconeguts al carrer: són floretes inofensives o assetjament sexual?

Selena Soro
6 min

BarcelonaUna noia de 24 anys, vestida amb uns texans i una senzilla samarreta negra, es passeja durant 10 hores pels carrers de la ciutat de Nova York. Mentre camina per barris com el Soho, Midtown, Harlem i Brooklyn, més de 100 homes -desconeguts del tot- es dirigeixen a ella. “Ei, nena!” “Ei, guapa”. “Que Déu et beneeixi, mami!” “Com va el dia? Somriu, somriu!” “Eh, què et passa noia? T’acaben de dir bonica. Hauries de donar les gràcies!” “Sexi!” “No vols parlar amb mi?”

Davant d’ella, Rob Bliss, especialitzat en màrqueting viral, ho enregistra tot amb una càmera GoPro camuflada. La noia, de 24 anys, és Shoshana B. Roberts, una actriu que s’ha prestat voluntàriament a un experiment impulsat per Hollaback, una organització sense ànim de lucre que lluita contra l’assetjament verbal al carrer i que va penjar el resultat a YouTube en un vídeo que en una setmana ja ha rebut més de 33 milions de visites. “Volíem mostrar com aquest tipus de comportaments tenen lloc dia sí i dia també”, va dir al Washington Post Emily May, una de les fundadores de Hollaback. “Sembla que no pots sortir al carrer sense haver de suportar un munt de comentaris sobre tu i sobre el teu cos ”, afegia. Segons Hollaback, l’assetjament al carrer és un tipus d’assetjament sexual dins d’un ampli espectre, que va des de l’assetjament verbal fins als tocaments indesitjats, la masturbació pública o l’assalt. “En el fons, representa una dinàmica de poder que recorda constantment als grups històricament subordinats, dones o persones LGBT, per exemple, la seva vulnerabilitat, i en reforça la visió d’objecte sexual”, diuen des de l’organització, segons la qual l’assetjament al carrer pot ser per raons de sexe, raça, condició sexual, discapacitat física, talla o classe social. Segons Hollaback, diversos estudis recullen que entre un 70% i un 99% de les dones han sigut increpades mentre caminen.

El conquistador i la conquistada

¿Aquest tipus de comentaris són floretes inofensives o són símptoma d’alguna cosa més? Per Aurora Leal, professora al departament de psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, són “una manera de tractar la dona com si fos un objecte sexual, i també una manera d’expressar la superioritat viril de l’home”. Aquesta mena de comentaris de carrer, segons la professora, estan més acceptats socialment que altres tipus d’assetjament, però també són una agressió. “Cap dona ha de ser considerada com un objecte, encara que sigui bonica -subratlla-. Estem acostumades a una cultura de la feminitat en què la noia se suposa vulnerable i s’ha de sentir afalagada per les floretes que li puguin llançar. L’home que diu aquestes coses pel carrer, per contra, queda satisfet quan aconsegueix oferir aquesta imatge viril, masclista i potent. És el que ha de fer davant del seu públic”. Segons Leal, són aquestes dues perspectives, la de la dona que ha de sentir-se realitzada amb l’aprovació masculina i la de l’home que ha de representar el paper de mascle alfa, les que cal canviar per arribar a un escenari més igualitari.

Un escenari aparentment encara llunyà, si s’ha de jutjar pels comentaris que ha provocat l’experiment de Hollaback. I no només entre els usuaris anònims a YouTube. Bob Beckel, un dels col·laboradors del xou The five, al canal Fox News, se sumava als comentaris dels desconeguts que al vídeo increpaven la Shoshana i deia: “Has rebut 100 floretes. Deixa’m afegir-ne una més: collons, nena, ets un tros de dona [Damn, baby, you’re a piece of a woman ]”. Eric Bolling, un dels col·laboradors, afegia que la noia no es podia queixar de res.

Rosa Maria Garriga, llicenciada en antropologia i sociologia i presidenta de la fundació AGI, atribueix aquest tipus de comentaris a l’arcaic concepte del “dret de cuixa” de l’home sobre la dona. “Sembla que un home té dret a dir el que vulgui a la dona, sigui o no bonic. És una falta de respecte”, diu Garriga, que ho considera “assetjament masclista” i que crida a un canvi de mentalitat. “La història canvia molt de pressa, però les percepcions ideològiques són les que més costen de canviar. Necessitem una educació afectiva per la igualtat”, conclou la sociòloga.

Segons Rob Bliss, l’expert en màrqueting viral que va gravar el vídeo -inspirat per la seva nòvia, que era increpada al carrer constantment-, molts homes no entenen que aquest tipus de comportaments són assetjament, i són incapaços de posar-se en el lloc de les dones. “Ells tenen la seva experiència personal de dir: «Hola, nena». I punt. Però mai veuen que la resta de nois fan el mateix. Cap d’ells té l’experiència de com molesta que cada dia gent desconeguda et jutgi i parli amb tu en funció del teu aspecte, com si fossis un objecte”, argumenta Bliss, que en una entrevista al Washington Post explica que ja ha rebut unes quantes amenaces via online pel vídeo, però no tantes com la Shoshana. “El vídeo té el seu eco a la vida real”, es lamenta l’expert en màrqueting.

Una de les conseqüències a llarg termini de l’assetjament al carrer és que, en ser increpades d’aquesta manera, moltes dones se senten culpables, intimidades o cohibides per la seva manera de vestir o caminar. Ho explica la doctora Emma Ribas, psicòloga a l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella i a Somdex Dr. Santiago Dexeus de la Clínica Tres Torres de Barcelona. “Hi ha moltes dones que se senten culpables per portar una faldilla o un escot, com si fossin elles les que ho provoquen. «Potser m’he posat massa escotada», es diuen. Però el problema el tenen els altres, són els altres qui s’han de controlar. I dubto molt que una noia increpi un home al carrer perquè porta el paquet molt ajustat”, recalca la psicòloga, per a qui aquesta situació respon a l’herència d’una llarga tradició en què l’home “ha tingut el dret de fer amb la dona el que ha necessitat”, en què ell és el conquistador i ella la conquistada.

Precisament per descartar el debat sobre si la faldilla és massa curta i l’escot massa pronunciat, Rob Bliss i l’equip de Hollaback van decidir vestir la Shoshana d’allò més discreta, amb uns texans i una samarreta de màniga curta. “Bliss volia assegurar-se que l’experiment rebatia la idea que la roba que portes provoca els comentaris al carrer. Però és igual què portis, et diran coses igualment. Jo he anat cap a un servei religiós amb un vestit modest, folgat i sense mostrar gens de pell i m’han increpat igualment”, diu l’actriu al Washington Post. Segons la Shoshana, això l’ha condicionat a l’hora de vestir-se per sortir al carrer.

A Hollaback no són els primers a denunciar l’assetjament al carrer. La jove estudiant belga d’audiovisuals Sofie Peeters va aconseguir un gran ressò l’estiu de fa dos anys després d’emetre a la televisió RTBF el seu projecte final de carrera, el documental Femme de la rue, en què retratava el dia a dia de les dones que circulaven pels carrers de Brussel·les, i en què moltes explicaven que evitaven passar per determinats carrers i portar faldilles o shorts per no sentir-se agredides. A Espanya, l’artista Alicia Murillo va denunciar el sexisme de la tan normalitzada pràctica de les floretes amb una sèrie de vídeos que va penjar a YouTube, en què mostrava les coses que li deien pel carrer. En poc temps, els comentaris es van omplir d’amenaces, insults i denúncies, fins que YouTube va retirar els vídeos, que Murillo havia batejat com El cazador cazado. Entre els vídeos denúncia, Murillo explicava què diferenciava una floreta d’una agressió verbal: “Una floreta és fa cara a cara i no s’utilitza en moments en què es pugui intimidar o acoquinar la persona que la rep. Una floreta es tira per agradar a la persona que tenim al costat. Si ens acostem a una desconeguda que no ens ha donat peu a pensar que pot estar interessada en nosaltres, si donem la nostra opinió sobre la seva manera de vestir o caminar mentre passeja tranquil·lament pel carrer, no li estem tirant floretes, l’estem incomodant i, d’alguna manera, l’agredim”. El setembre del 2012 la revista Pikara, en què Murillo col·labora, va recuperar el seu projecte. “No vull les teves floretes, vull el teu respecte”, concloïa en un dels vídeos l’activista.

Un 25% de les noies han sigut assetjades sexualment ‘online’

Segons un estudi del Pew Research Center, publicat el 22 d’octubre, un 40% de les persones han sigut assetjades a través d’internet en alguna ocasió. Tot i que els homes són qui més atacs reben -un 51% han patit insults i amenaces-, les dones són qui més increpacions de caràcter sexual reben. Així, fins a un 25% de dones han patit algun tipus d’assetjament sexual a través d’internet, mentre que en el cas dels homes la xifra baixa fins al 13%. Segons les dades de l’estudi del Pew Research Center, el 38% dels agressors són desconeguts i anònims. D’altra banda, les plataformes en què es donen més casos d’assetjament són, entre altres, les xarxes socials (66%), l’espai per als comentaris de les webs (22%) i per correu electrònic (16%).

stats