La crisi econòmica ha influït molt en els continguts televisius. Que la gent hagi hagut de començar a preparar carmanyoles i menjar a casa davant la impossibilitat d’anar als restaurants ha provocat un boom dels programes de cuina. També han aparegut (amb un èxit més aviat escàs) espais de bricolatge, reciclatge d’objectes i manualitats. TVE també va aconseguir incrementar l’audiència de les tardes amb el programa de caritat ciutadana en què els més pobres demanaven ajuda plorant davant la càmera. Ara La Sexta s’ha sumat a un nou tipus d’espectacle que als Estats Units ja fa anys que funciona: les cases d’empenyorament. Aquesta setmana s’ha estrenat Los reyes del empeño, en què un grup de professionals de les botigues d’empenyorament mostren com duen a terme la seva feina. Per una banda hi ha el centre de luxe, on es comercialitza amb objectes de segona mà més exclusius. I, per l’altra, el local de barri on compren tota mena d’andròmines, les revenen i fomenten l’intercanvi.
L’arrencada del programa va començar amb un tema potent: a Madrid un client es volia vendre les botes amb què Leo Messi va marcar el gol del Getafe. Les havia aconseguit en un concurs d’un diari esportiu i tenia les proves que eren autèntiques. En demanava sis mil euros i a la botiga n’hi van acabar pagant només mil cent cinquanta. ¿Un culer desprès o un merengue amb ganes de fer negoci?
El programa és més aviat avorrit. L’espectacle consisteix, sobretot, a conèixer els motius que porten a empenyorar l’objecte. Juguen sovint amb la llàstima: mostren les històries tristes que fan que la gent es vegi en aquelles circumstàncies. Un home es venia la màquina de cafè, un ventilador i una joguina robotitzada del seu fill. Demanava trenta euros per tot plegat i va costar que l’hi paguessin. Música tensa per il·lustrar-ho mentre l’home explicava que si no li donaven els diners no podria anar al súper a comprar menjar per als seus fills, que li anaven a casa aquell cap de setmana. Al final l’amo de la botiga ho explicava com qui acaba de fer una bona obra: “ Le hemos pagado veinticinco euros y al menos podrá darles de comer a sus hijos este fin de semana ”. La prepotència i la condescendència dels botiguers és insuportable. Els nous herois del benestar. La tele ha adaptat l’entreteniment a la crisi, reforçant a la gent més necessitada la consigna de la caritat, de l’empenyorament i de l’acte de pidolar. I ho disfressen de conscienciació social i sensibilització. La dignitat a prendre pel sac, però com a mínim tothom estarà distret.
