Espais naturals sagrats, doble conservació

BarcelonaEl vincle entre dins i fora, entre paisatge i cos, l’experimentem de manera més directa quan som en un entorn natural. Harmonia, astorament, plenitud, silenci... Tot un reguitzell d’emocions i sensacions que ens parlen d’aquesta connexió més enllà del marc material i mental. Com més respectat és el medi, més podem experimentar aquesta unitat de la qual formem part, de la mateixa manera que com més nets i cuidats tinguem els nostres òrgans i sentits més profund serà l’endinsament i el goig.

Des de fa milers d’anys, aquest sentiment desegocentrat que ens provoquen els espais naturals, i per diverses raons uns més que altres, ha generat que el llaç entre espiritualitat i entorn natural es doni en totes les cultures del planeta. Llocs sagrats, alguns amagats i cuidats, altres massificats pels pelegrinatges i altres que s’adapten segons les tendències i les necessitats, formen part de la biodiversitat i, malauradament, pateixen les mateixes amenaces, cada vegada més patents.

Una xarxa internacional

Josep Maria Mallarach, que va fundar el Centre de Documentació Silene sobre el patrimoni espiritual i cultural immaterial vinculat a la conservació de la natura i el patrimoni natural, local i internacional, ens recorda: “En un temps en què els valors materials i la perspectiva científica sobre la natura tenen un pes excessiu, hi ha el perill que la natura es consideri un mer recurs o objecte d’estudi. Si vinculem les pràctiques espirituals i l’experiència natural, això ajudarà a desenvolupar una comprensió més profunda de la natura i, per tant, fonamentarà actituds respectuoses i reverencials cap al medi ambient”. Mallarach afirma: “Hi ha una evidència cada vegada més gran que ens suggereix que els valors espirituals contribueixen a la lluita contra el deteriorament del món natural, com una manera de recuperar una aproximació més completa i profunda que inclogui altres dimensions que s’han negat massa temps”. Mallarach també és un dels coordinadors de la Iniciativa Delos, projecte de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN en anglès) i que se centra en els espais naturals sagrats en països desenvolupats (com Europa i els Estats Units) amb l’objectiu principal d’ajudar a mantenir tant la sacralitat com la biodiversitat d’aquests llocs mitjançant la comprensió de la complexa relació entre els valors espirituals/culturals i els naturals.

Aquesta iniciativa s’afegeix a la que es va establir en altres zones menys industrialitzades del planeta, en especial des que algunes comunitats indígenes van exigir que es respectessin els valors espirituals i culturals davant la tendència a excloure qualsevol activitat humana dels espais naturals protegits. Per tant, la tasca de reivindicar els espais naturals sagrats és, d’una banda, defensar el dret tradicional de les cultures a utilitzar determinats entorns naturals per raons immaterials i, de l’altra, sensibilitzar les tradicions espirituals, en especial les massives, de la importància de cuidar el medi ambient com un aspecte inherent a la cosmovisió, i que l’actual sistema de vida obliga a contradir, si més no en la pràctica. “Per a les comunitats religioses -prossegueix Mallarach-, els valors naturals són la dimensió externa o tangible dels valors espirituals. Els que cuiden els llocs sagrats són aliats naturals de la conservació del medi ambient i, per tant, el diàleg honest entre aquestes comunitats i els gestors administratius de les àrees protegides és essencial”. Com a primer pas, són necessàries la comunicació i la recerca d’una base comuna per a la cooperació, una tasca que es proposa IUCN amb el treball conjunt d’acadèmics, activistes i les comunitats que respecten la sacralitat dels llocs. Una de les eines és la difusió a través de la web Sacred Natural Sites (www.sacrednaturalsites.org) i del llibre que sota el mateix títol recull experiències a tot el món.

Conservació i ús immaterial

Un altre projecte és la realització del documental Standing on sacred ground, dirigit per Christopher McLeod i centrat en vuit comunitats indígenes del món exposades a les constants amenaces del seu sistema de vida ecològic i de les seves creences. Un dels testimonis del documental, Danil Mamyev, director del Parc Natural d’Uch-Enmek, a la república russa d’Altai, acompanyat pels càntics d’un xaman, ens recorda que els llocs sagrats no estan aïllats i necessiten la interacció humana. Això no vol dir que es pugui devastar el territori i fer el que es desitgi, tot el contrari. “L’entorn -diu Mamyev- escolta cada paraula, cada pensament. Per això és clau el comportament, l’actitud, i és imprescindible tenir les intencions pures”.

El turisme i les peregrinacions massives, juntament amb el canvi d’hàbits, també suposen reptes de gestió, i sense anar gaire lluny podem trobar exemples amb el Rocío a Doñana i amb algunes parts del Camí de Sant Jaume. El que es proposa és un treball conjunt en què els valors espirituals que van fundar aquests espais sagrats, i que durant segles han servit perquè no es degradin, ara no es quedin al marge de l’esforç per a la conservació. Aquesta seria la principal base dels espais sagrats naturals, on es reivindica la cooperació entre l’ésser humà i el territori en lloc d’una devastació sense precedents per a fins materials i lucratius, mentre s’estableixen espais naturals protegits de la petjada humana. Per això és clau desprendre’s del sentit de propietari de la terra, trencar amb el paradigma antropocèntric que s’erigeix per sobre de tot l’entramat natural i entendre la interdependència i la cooperació com a element vital, és a dir, sagrat.