Aquest divendres al migdia, a la tele, era embafador l’ampli desplegament de mitjans pel funeral d’una dona que, al capdavall, apareixia només en les revistes del cor. A la tele, la seva veu d’espanta-sogres, la vocalització lenta i el vestuari estrafolari eren un espectacle poderós. Acumulava propietats i títols nobiliaris per privilegis dels seus avantpassats, però les seves aportacions personals a la història i a la societat actuals són més aviat inexistents. L’atenció mediàtica que ha rebut en la seva agonia i defunció és una evidència més del tradicional vassallatge espanyol.
A TVE retransmetien el seu funeral en directe a l’espai Amigas y conocidas, una mena de sucursal televisiva de la Mariló Montero. Inés Ballester es queda al capdavant d’una tertúlia femenina en què participa, entre d’altres, l’actriu Loles León. Ahir hi tenien dones especialistes en premsa rosa que feien safareig. Combinaven la informació del funeral amb connexions en directe amb la presó on havia entrat Isabel Pantoja de bon matí. Mentre descrivien la folklòrica com a “ muy digna, muy recta y muy serena ” en l’escena de l’ingrés, la Loles León feia broma amb el panorama matinal de presons i funerals: “ ¡Uy! ¡Qué jaleo hoy, eh! ¡Qué trasiego! ” Recuperàvem la imatge del taüt de la duquessa: “ ¡Qué bien le ha venido esto a Isabel Pantoja, eh...! Quiero decir esta coincidencia ”. Les dones es divertien esbojarrades dient barbaritats, comentant si faltaven els exgendres, valorant la frase que el vidu havia escrit a la corona de flors, ironitzant que hagués escollit roses vermelles, que eren símbol de passió amorosa... Mentre treien el taüt de l’església la Loles León demanava permís per fer un comentari humorístic: “ ¿Puedo?, ¿puedo? ” No li van poder dir que no. L’actriu se’n fotia: “ ¡Qué día ha tenido hoy Fran Rivera, eh! Está en México porque se ha muerto la madre de su mujer, la que fue la mujer de su padre entra en la cárcel y la que fue su suegra la están enterrando ahora! ¡Qué día, hijo mío! ” A nivell visual la retransmissió del funeral demanava de manera inevitable solemnitat i respecte, però el grupet femení comentava amb vulgaritat l’esdeveniment fins i tot quan transportaven les despulles. La presentadora se’n va adonar: “Vamos a mantener solemnidad y respeto. ¡Pero qué emocionante es compartir este momento con todos ustedes! ¡Formará parte de nuestra historia y nuestra memoria! ” Una farsa. La retransmissió del funeral va estar en consonància amb les habituals aparicions televisives de la duquessa d’Alba: un esperpent.
