L’ARGUMENT MÉS SUCÓS de la setmana, i el més revelador de quin és l’estat de salut de la llibertat d’expressió ara i aquí, és el que RBA ha donat a la redacció d’El Jueves per justificar que no deixés arribar al quiosc la revista amb la portada del manresà Manel Fontdevila.
Si ho he entès bé, RBA els ha dit que la monarquia ha passat a ser un tema tabú en portada perquè és un tema que no interessa a la gent.
Fa set anys, quan van segrestar la portada del mateix Fontdevila i de Guillermo Torres on es veia Felip i Letícia practicant sexe, la censura era la clàssica, la judicial, la que crea complicitat entre les seves víctimes.
Avui, quan diem que la monarquia ja no és intocable -i els fets, fins ara, ho confirmaven-, la censura l’ha exercit l’empresari i ha dinamitat el setmanari d’humor obligant a plegar, per dignitat, el seu nucli més creatiu.
Ara, el més curiós és com ho ha justificat. Com que quedava molt poc liberal admetre que la portada li generava problemes, s’ha agafat al (neo)liberal subterfugi d’afirmar que no ven prou... mentre banderes republicanes voleien als balcons.
Tenim la gran sort que les revistes digitals surten prou barates perquè els censors de sempre encara s’hagin d’arremangar, i que queden espais, com l’acudit de Ferreres, on surten corones emmerdades amb aparent normalitat.
Però, tot i així, és alarmant aquest gradual pas, en només set anys, de la clara però estimulant censura a la fosca i desmoralitzant autocensura. Set anys de crisi que han anat desfigurant el perfil de mitjans de paper que ara ja no suren sense l’ajut d’un capital cada cop menys plural.
I com que el talent eficaçment crític amb el poder no viu de l’aire, si volem que els Fontdevila, Monteys, Alcázar, Guillermo, etc. continuïn tocant el que no sona, no farem prou manifestant-nos contra Fernández Díaz: haurem d’aprendre a pagar pel talent digital.
