Extraordinari i impactant Salvados aquest diumenge. Tras el accidente posava de manifest com han gestionat els governs les catàstrofes dels últims anys a Espanya. Agafaven l’exemple de l’accident de tren a Santiago de Compostel·la, el de l’avió de Spanair a Barajas i el del Yak-42 a Turquia. Era un Salvados amb pocs testimonis però, com sempre, molt ben escollits (o hauríem de dir escollides, perquè, casualitat o no, les representants de les associacions de víctimes eren sempre dones). Tenien una força, una contenció emocional i una contundència d’arguments que deixaven l’espectador fet pols. Les barbaritats i indecències que expliquen fan que sigui gairebé obligatori veure aquest Salvados. Tras el accidente és un programa demolidor que fa una anàlisi transversal que demostra que la incompetència no és puntual sinó que estem exposats a la irresponsabilitat constant. Salvados marca les diferències. Fa servir un recurs periodístic molt lloable: pràcticament no utilitza imatges d’arxiu dels accidents. És insòlit, però d’una sensibilitat i una maduresa professional admirables. Salvados ha gravat ara, buits, els espais que es van fer servir per dipositar els morts, identificar-los i rebre els seus familiars. La fredor de les naus, pavellons, recintes i edificis és suficient per comunicar a l’espectador el nivell de desempara, crueltat i manca de sensibilitat que van patir. A l’inici Évole entrevista un director de comunicació que explica com s’ha de gestionar una catàstrofe i quins són els errors habituals en què es cau. Salvados demostra a continuació amb proves i testimonis que la tesi és encertada. Però Tras el accidente evidencia, potser sense voler, un altre fet: quan es produeix una catàstrofe d’aquestes característiques, a Espanya hi ha la tradició mediàtica d’abocar-s’hi de ple però malament. Ho diu una de les afectades de manera fugaç: quan estaven en estat de xoc per la pèrdua de familiars patien el setge de periodistes que els preguntaven pel dolor i els demanaven fotos dels familiars morts. “Buscaven el morbo”, diu una dona. En aquestes tragèdies els mitjans actuen com a trituradores del dolor aliè i cauen en els mateixos errors que el govern gestionant les crisis: tracten malament les víctimes, busquen culpables en comptes de les causes i es descuiden de posar el focus en els responsables polítics. I després se n’obliden. Amb un únic programa Évole ha denunciat, ha posat noms i cognoms i ha airejat diversos draps bruts del govern que en aquell moment els principals mitjans no van saber veure.
