Existeix un estil barceloní?

“No ens sorprèn quan algú parla de l’estil parisenc o novaiorquès. Visualitzem les ciutats i la manera com s’expressa la seva gent, les pel·lícules que protagonitzen, els llibres que llegeixen, la música que escolten i, per descomptat, com es vesteixen. ¿Barcelona té, com París o Nova York, un estil propi?” És la pregunta que es fa Peté Soler, col·laboradora d’ Els matins de TV3 -on presenta una secció diària de tendències-, a Estil BCN: Tot el que has de saber sobre la moda a Barcelona. Per escriure el llibre, Soler ha agafat la seva bicicleta Brompton i ha recorregut els carrers de la ciutat a la recerca d’una identitat pròpia, que ha capturat amb l’ajuda del fotògraf de moda Antoni Bernad.

Els colors dels barcelonins

El negre és el preferit de les ciutats més cosmopolites

Blanc o negre? Segons Soler, el blanc aconsegueix el mateix efecte que el focus que il·lumina la cara dels actors en les pel·lícules; un efecte lífting que ens fa més joves i saludables. Però, tot i així, el negre és el preferit de tothom, també dels barcelonins. “No hi podem fer res, les ciutats més cosmopolites vesteixen de color negre. Fins i tot els nostres dissenyadors el prefereixen. Mentre a la passarel·la presenten les seves col·leccions amb tots els colors de l’arc de Sant Martí, es presenten davant la premsa sempre uniformats de negre”.

El (des)pentinat barceloní

Els talls asimètrics i les melenes naturals són els guanyadors

“Més que pentinats, als catalans ens agrada anar una mica despentinats, amb els cabells com més naturals millor”, diu Soler, que explica que Barcelona és una ciutat forjadora de grans mestres perruquers que han exportat un model propi. “Des de fa més de quaranta anys, Lluís Llongueras i Alberto Cerdán despentinen les dones, en el sentit més estètic de la paraula. Els seus talls asimètrics van ser tendència, i encara ho són. Les tisores de Llongueras (les porta sempre a la butxaca i les fa servir quan menys t’ho esperes) han retocat els bigotis del gran Dalí. La seva hiperactivitat arriba fins al límit de tenir una biblioteca a l’ascensor del seu estudi”.

Som poc glamurosos?

A Madrid diuen que a l’‘star system’ barceloní li falta glamur

“Quan vaig a Madrid, a algun acte on hi ha catifa vermella amb famosos, sempre sento dir que l’star system barceloní no va gaire mudat, i alguns fins i tot s’atreveixen a dir que li falta una mica de glamur”, explica Soler. La periodista dóna quatre consells per donar un toc més noctàmbul a un look : unes sabates amb talons de deu centímetres; un pintallavis vermell si es porta un vestit negre; un xal o un fulard ètnic o vintage de seda o fil, i unes arracades que il·luminin la cara.

La moda més urbana

Desigual o Custo Barcelona estan impregnats de l’esperit urbà

Barcelona és la ciutat europea amb més motos, una per cada dos cotxes, i també són molts els que es desplacen amb bicicleta. “N’hi ha més de 300.000! -diu Soler-. Això fa que al carrer domini l’estil urbà i còmode, anomenat casual o streetwear ”. Per això, diu, no és estrany que la capital catalana acollís tres edicions del Bread & Butter, la firma europea més important de moda urbana, que ara se celebra a Berlín, amb presència de moltes marques catalanes, com Custo o Desigual. “Però que ens agradi anar còmodes no vol dir que anem amb roba de xandall a la feina. La roba urbana sintonitza amb l’ambient cosmopolita de la ciutat, amb diferents cultures i maneres de vestir, i no té prejudicis. Barrejar peces de roba casual amb d’altres de més elegants és tendència des de fa temps a la passarel·la. Fins i tot els grans noms de l’alta costura presenten línies de roba esportiva i vambes que, per exemple, en el cas de Vuitton, poden arribar a costar 600 euros”.

L’alta costura a Barcelona

Els anys vint en van ser l’època daurada a la capital catalana

Als anys vint la burgesia de Barcelona va deixar de comprar a París i va començar a fomentar la producció local, fabricada a Sabadell i Terrassa, segons explica Soler. Va ser una època daurada d’una moda genuïnament catalana, amb noms com Manuel Pertegaz, Pedro Rodríguez, Carme Mir, Asunción Bastida, Rosser o Pedro Rovira. “Malauradament, només he conegut personalment Manuel Pertegaz, un couturier, o modista, com ell s’anomenava, que tenia les seves muses entre l’alta burgesia catalana i que va rebre el premi de fer el vestit de casament de la princesa Letícia. Com Balenciaga, que també va obrir taller a Barcelona durant molts anys, Pertegaz va ser un perfeccionista que s’obsessionava per la caiguda del teixit sobre la silueta de la dona i la seva bellesa”. En aquella època, la relació entre modista i clienta era íntima i intensa. Abans que tot, el més important era la finalitat del vestit. On? Amb qui? Per què? “Sovint les respostes eren més pròpies de ser dites a la cadira d’un psicòleg que al taller d’un modista”, explica l’experta. Ava Gardner, Audrey Hepburn i Kim Novak es van fer alguns dels seus vestits més glamurosos al taller del valencià -establert a Barcelona- Pedro Rodríguez.

Els accessoris que no falten

Vuitton o Hermès compren les pells a Catalunya

“No hi fa res que les marques de luxe tinguin accent francès, Barcelona és la ciutat ideal per trobar els millors complements en articles de pell”. A Catalunya, concretament a la ciutat d’Igualada, és on les marques de luxe, com Vuitton o Hermès, compren la pell dels seus articles més apreciats per les butxaques més folgades del món. “Malgrat que no ens puguem comprar el famós bolso Kelly, inspirat en la princesa de Mònaco Grace Kelly, sabem que la pell de què està fet porta una part del nostre ADN”. Pel que fa a les ulleres, Soler explica: “He sentit dir a Madrid que als catalans ens identifiquen amb les ulleres de pasta, les que fa un anys portaven els més modernets i que ara s’atreveixen a lluir, de tots els colors, els polítics més conservadors del país”.

Què en pensen...

Lluís Permanyer, cronista de Barcelona

"A Barcelona hi mana una certa uniformitat, agrisada. L'elegància és minoritària i discreta. I la defineixo com el resultat d'un estat de tensió permanent, que afecta també el cos i el moviment, no solament la manera de vestir. La millor elegància és la que destaca per ser portada amb la naturalitat més absoluta".

Javier Mariscal, autor de la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, el Cobi.

"Definiria l'estil d'aquesta ciutat com un estil casual però informal, amb un punt de no voler cridar l'atenció. Encara veig moltes reminiscències de l'estil xiruca o "cumba" que dominava en altres èpoques, quan Franco encara vivia".

Benedetta Tagliabue, autora de la remodelació del Mercat de Santa Caterina i parella del desaparegut arquitecte Enric Miralles

"Els barcelonins em recorden la princesa de Guermantes, de Proust, que intentava fer notar al mínim possible el canvi de vestit entre la nit i el dia... perquè mudar-se massa a la nit era senyal de ser "de poble" i no donar prou importància als actes, en canvi, demostrava que s'hi tenia una gran familiaritat, al mateix temps que evidenciava molta confiança en la pròpia imatge. Per aquesta raó a Barcelona he après a renunciar a les sabates de talons, i també als vestidets sexies. Barcelona és una altra cosa! I m'agrada molt!"

Bruno Oro, actor, imitador i cantant nascut a Barcelona

"Els barcelonins porten un estil entre elegant, sobri i forçadament modern, amb la timidesa que els és característica. Un pantaló de pana ajustat, una camisa negra i unes vambes vermelles a joc amb les ulleres de pasta..."