Quan faig vacances, visito cellers. Demano als enòlegs que admiro que em facin una visita guiada (a la majoria de cellers se’n fan). M’agrada veure la finca del vi que m’emociona, sentir les explicacions de qui l’ha fet i, si hi ha sort, tastar de la bóta estant una anyada a mig fer.
Acabo de visitar l’enòleg Delfí Sanahuja, que fa els vins empordanesos del Castell de Perelada. La mítica col·lecció Ex Ex, el meravellós Finca Garbet... Tastar vins del celler estant vol dir que tastes vins que no han vist mai la llum, que estan conservats en perfecte estat. I dic això perquè amb el Delfí Sanahuja he fet un tast històric que es podria titular: Els primers. El primer Gran Claustro que va fer, de l’any 93. L’Ex Ex 1, a partir de la collita 98 de la finca Malaveïna. I el primer Garbet del 2001, el primer Malaveïna del 99, el primer La Garriga del 2004 i el primer Espolla del 2006... Estaven tots tan vius, tan sexis, tan senyors, tan subtilots, que tastant-los vaig riure recordant les paraules de tots els que deien que els vins de l’Empordà no aguantarien trenta anys. Poden guanyar els millors del món.
Em deixo per al final l’ampolla que em va fer posar la pell de gallina. Un Ex Ex inèdit, inclassificable, fet amb merlot pansificat. A aquest enòleg, quan estudiava, li van dir que els llevats amb tants graus es morien, però per sort no s’ho va creure i el resultat són 200 ampolles d’un vi embotellat l’any 2000, del qual no sap què en farà. Comprenc que consideri una excentricitat treure’l al mercat, havent-n’hi tan poca producció. Però jo dic que és un pecat que no el tregui. Potser podria subhastar-lo i dedicar una part dels guanys a una causa solidària. En tot cas, aquest vi té l’esperit de l’home que l’ha fet: un geni ple de senzillesa, decidit però tranquil, enèrgic i qui sap si ennuvolat, artista i pagès a la vegada. I el seu vi és a casa nostra, aquí al costat.
