La Sexta s’està lluint. En cinc dies dues faltes molt greus en el plasma de darrere dels presentadors durant les notícies. El cap de setmana van escriure “ DEBASTADOR ”, amb B i no amb V. I ahir “ CHAPUZERO ”, amb Z i no amb C. A Noticias Cuatro fa tres dies el verb “ HABER ” en castellà va perdre la H en el pretèrit plusquamperfet. Van retolar “ UBIESE ”. I fa unes setmanes van canviar-li la B a la paraula i van escriure “ VENGALA ”.
Sorprèn que això passi a la tele amb aquesta freqüència perquè, en principi, és un procés que està sota control de diverses persones. El treball televisiu va passant d’unes mans a unes altres. Un periodisme amb faltes d’ortografia és sinònim de no controlar la primera matèria: la llengua. Uns ho atribueixen a les presses, d’altres als becaris i fins i tot als substituts inexperts de les vacances. Alguns professionals de La Sexta s’han disculpat a través de Twitter però no en el mateix programa on derrapen amb l’ortografia.
Les faltes d’ortografia a la pantalla comuniquen incultura, manca de credibilitat i feina maldestra. Posen en evidència els seus professionals. La patinada individual d’algú amb coneixements deficients del llenguatge resta punts a tot un equip. Es perd qualsevol autoritat per informar. Però més enllà del que implica a nivell de pantalla aquí hem d’entendre la tele com el símptoma puntual d’un problema social. Els mitjans com a delators inconscients d’una realitat: la progressiva ignorància ortogràfica en professionals amb estudis superiors i les clares deficiències del sistema educatiu més elemental.
