Hi ha invents contemporanis que sense que ningú ho tingués previst han canviat del tot la vida de la humanitat. Per bé i per mal. D’aquests, n’hi ha dos que em fascinen: la impressora 3D i els drones. De sobte, una màquina fabrica en un moment i per 20 € una pròtesi que una empresa especialitzada et faria en sis mesos per 200.000. Ho trobo fascinantment sen-sa-ci-o-nal. Res és impossible. Un gerro, una sabata, un cinturó, la peça d’un rellotge antic, una maqueta arquitectònica... i la NASA treballa per aconseguir imprimir aliments. De moment ho prova amb pizzes i la idea és arribar a obtenir menjar de manera senzilla i barata en regions pobres o sense recursos. S’ho imagina? Però, esclar, amb una 3D també pots imprimir armes. I bales. I bombes. Des de casa. Passa igual amb els drones. El mateix giny que ja ara serveix per gravar casaments des d’una nova perspectiva (el servei existeix i hi ha gent que l’està contractant), per veure un pis que està al mercat o per seguir quilòmetres i quilòmetres de xarxa elèctrica per observar on hi ha l’avaria, també serveix per bombardejar un país estirat al teu llit. Inquietant!
I ara vostè em dirà: bé, aquesta dualitat ja existeix amb l’energia nuclear, que s’usa en medicina, per fabricar llum o per a la bomba d’Hiroshima. El blanc i el negre. Sí, però convindrem que potinejar de manera casolana nuclis d’àtoms no està a l’abast de gaires i fer anar una impressora o un avionet ja ho ensenyen a P-3. Passa igual amb les lleis. Tota la vida en mans dels experts i ara qualsevol se la fabrica a casa a gust i te la bombardeja amb un drone. Inquietant?
