Publicitat
Publicitat

TURISME DE COMERÇ

Allau de 'turistes' a la Jonquera, on una mateixa compra costa la meitat que a França

Gangues frontereres

La Senan viu a Perpinyà amb el seu marit. Un parell de cops al mes creua la frontera fins a la Jonquera per fer la compra quinzenal. Tot i que són 36 quilòmetres en cotxe assegura que val la pena, ja que al municipi empordanès la comanda li costa la meitat que al supermercat que té just al costat de casa. Els productes en què hi ha més diferència de preu són els xampús, els dolços i les begudes alcohòliques. "M'he gastat 151,66 euros i el mateix a França em costaria més de 300 euros", explica.

La Monique té un bar familiar a Narbona. Cada tres setmanes recorre els 98 quilòmetres que hi ha fins al municipi fronterer català per adquirir alcohol i tabac. Ha comprat deu cartrons de Malboro, que és el màxim que permet la llei, per 465 euros, i quatre caixes de sis ampolles de whisky que estaven d'oferta per 335,75 euros. "Allà els poso a la venda a preu de mercat francès i això em suposa duplicar el benefici", assegura.

Els responsables dels supermercats del municipi fronterer són molt conscients d'aquesta demanda i per això intenten atreure els clients amb cartells grossos i lluminosos en què destaquen les quatre gammes de productes estrella: alcohol, xocolata, tabac i higiene personal. A l'interior, l'oferta no decep a ningú. Es poden trobar ampolles de whisky de vidre de fins a cinc litres o cremes de cacau de la mida d'una garrafa d'aigua. El tabac s'acostuma a vendre en un petit estanc situat dins dels establiments. "Els nostres principals clients són francesos que viuen en un radi de 100 quilòmetres, estiuejants i camioners en ruta", explica la dependenta d'una d'aquestes botigues.

A part d'aquests productes fixos, els empresaris sempre tenen un ull posat en les demandes puntuals del mercat francès. Un dels articles més sol·licitats en els últims mesos són els alcoholímetres. El motiu és que el govern veí obliga a portar-ne un per vehicle des de la primavera passada. El preu mínim d'aquest aparell és de vuit euros.

"Al turista francès li agrada la manera com portem els negocis perquè els horaris són més amplis, el preu és més econòmic i perquè reben un bon tracte", explica l'empresari Antoni Escudero, que té dos supermercats a la Jonquera en què treballen unes 300 persones. De fet en els últims anys han proliferat les empreses d'autocars francesos que es dediquen a fer tours per la Jonquera. "Va ser clau la supressió de les duanes. A partir d'aquí va haver-hi un boom de vendes a la població", diu. Tot i que un 75% del total de clients són francesos, en els últims anys també s'ha notat un increment de polonesos, anglesos i italians.

"És una frontera molt important i de pas pràcticament de tot Europa. Això repercuteix en l'activitat econòmica tant del municipi com de les comarques gironines", explica Escudero.

Ampliar l'oferta

Tot i les desenes i desenes de supermercats, l'oferta comercial no para de créixer. Actualment s'està construint un centre outlet que tindrà 2.000 places d'aparcament gratuïtes ampliables a 2.000 més. "La nova superfície permetrà fer créixer l'oferta d'articles i tocar altres àmbits que no estan gaire explotats, com la roba", explica Escudero, que és l'impulsor del projecte. Si les obres segueixen a bon ritme, el centre comercial, que tindrà un total del 55.000 metres quadrats, obrirà les portes a la primavera.

Les gasolineres són un altre sector clau, tot i que actualment no passen pel seu millor moment. Fa pocs mesos era quasi obligat aturar-se a omplir el dipòsit abans de creuar la frontera perquè l'estalvi podia arribar als quasi deu euros en un turisme. Actualment el preu del litre de gasolina és el mateix, si no una mica superior, que el de França a causa de les contínues pujades dels últims mesos. "Tot i així tenim molt client francès i molts camioners, sempre que no vagin a Bèlgica, on el gasoil és molt més econòmic", explica la Sònia, una treballadora d'una estació de Galp.

A només 18 quilòmetres de la Jonquera hi ha el centre comercial del Voló. La imatge d'aquest municipi francès no té res a veure amb la del català. No s'han de fer cues quilomètriques per arribar-hi ni tampoc hi ha cap dificultat per estacionar el cotxe. Al centre només hi ha dos supermercats que no superen la vintena de clients, la majoria repartits entre els làctics i la fleca. La zona de licors i dolços està deserta i a la d'higiene personal només hi ha un matrimoni català que opta per no comprar res perquè "és molt més car" que a l'altre cantó de la frontera. En aquestes superfícies no es ven tabac. De fet és complicat trobar un lloc que ho faci. "No ens surt a compte tenir màquines perquè a poc més de deu quilòmetres estan venen el cartró de tabac 12,50 euros més econòmic", explica un cambrer d'un dels restaurants del centre de la ciutat francesa.

Entre França i Catalunya

El Pertús és una de les zones amb més pes comercial. Una part d'aquest nucli pertany a la Jonquera i l'altra a França. Durant la temporada alta són habituals els problemes de trànsit i aparcament en una zona mal adaptada per a les aglomeracions. Es calcula que en períodes com la Setmana Santa i l'estiu poden arribar a passar pel nucli unes 30.000 persones, pràcticament totes franceses.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT