Ho he escrit altres cops: Xavier García Albiol té més olfacte polític que ideologia. I, per tant, actua seguint el que li dicta l’oportunitat del moment. I promet les polítiques que els votants volen sentir. I per això el voten. Tenint clar això, no és gaire difícil entendre per què va dir el que va dir dissabte, aprofitant la visita de turista de creuer -arribo, baixo, compro, marxo- de Mariano Rajoy a Barcelona.
¿Vostè ha vist on situen les enquestes el PP català? I vostè ha vist que a la direcció de Madrit (concepte) el cataclisme li llepa un peu, oi? Naturalment, canvien ser un partit (encara més) residual aquí a canvi d’intentar salvar la reina mare a les eleccions del maig. Rajoy veu 2.400.000 catalans votant al seu aire i reacciona cantant allò del “ Yo soy español, español, español ” perquè ara mateix li importa més conservar l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid, els ajuntaments de les capitals andaluses, Extremadura, les Castelles, etc., que acabar reunint el seu grup al Parlament en un Smarti que hi sobri lloc. La política són prioritats i interessos i ara al PP nacional li convé el discurs dur que li doni vots a Espanya. De la mateixa manera, a García Albiol li interessa defensar la seva alcaldia, i qui sap si en un futur no gaire llunyà alguna cosa més. I per això dissabte va dir que cal elaborar un discurs del no. Perquè, un cop la immigració ja no ven com abans, aquest és el producte que haurà de col·locar als seus votants dels barris. I perquè ell ensuma que només fent por i amb la feina de la productora Dossiers Jorge no es guanyen eleccions a Badalona.
