El Govern evita més de 3.200 desnonaments en nou mesos

Garantir l’accés a l’habitatge és un dels principals objectius del Govern de la Generalitat. L’acció en matèria d’habitatge se centra a fer front de manera ràpida i eficaç a les situacions d’emergència residencial, d’entrada, i ajudar tots aquells col·lectius que, sense trobar-se en risc d’exclusió, tenen dificultats per accedir a un habitatge.

El Govern de Catalunya considera el dret a l’habitatge una qüestió de país. Per això l’Administració catalana destina més recursos que mai a buscar solucions a les situacions d’emergència que afecten els col·lectius més vulnerables.

Troba solucions ajudant les unitats familiars a negociar amb el banc el pagament de la hipoteca, perquè es puguin quedar a casa seva en lloguer social i cancel·lar el deute; ajudant-los a pagar la hipoteca o el lloguer en casos d’emergència; donant ajuts al lloguer per a famílies amb ingressos baixos, o buscant una casa a aquelles famílies que estan a punt de ser desnonades.

Amb aquestes mesures, els tres primers trimestres d’aquest any la Generalitat ha evitat de forma directa 3.227 desnonaments. Des del 2012, la intervenció del Govern ha aconseguit aturar-ne més de 18.000.

Eines de gestió

En aquesta doble línia d’actuació, la de les situacions d’emergència i el suport davant les dificultats per accedir o mantenir l’habitatge, el Govern disposa de diverses eines de gestió que es poden aplicar al marge de la llei 24/2015, suspesa en part pel TC, i del projecte de llei de mesures de protecció del dret de l’habitatge de les persones en risc d’exclusió social, que ha de donar la mateixa cobertura legal que donava la 24/2015:

• Parc d’habitatge públic a lloguer social

• Mediació per resoldre casos d’endeutament

• Ajuts per al pagament del lloguer i la hipoteca

• Reallotjament de famílies en risc de perdre la casa

Mobilització de pisos buits

De manera complementària, el Govern ha activat diversos mecanismes per mobilitzar els pisos buits en mans de les entitats financeres, ja sigui per aconseguir que pugui augmentar l’oferta de lloguer i compra d’aquests edificis en desús, com per fer créixer el parc públic i el lloguer social associat:

• Impost sobre pisos buits

• Cessions d’ús per part de les entitats financeres i dels grans propietaris

• Compra de pisos mitjançant el dret de tanteig i retracte

REALLOTJAMENT DE PERSONES I FAMÍLIES EN RISC DE PÈRDUA D'HABITATGE

La Mesa d’Emergència és l’òrgan col·legiat de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a través del qual s’estudien els casos de famílies vulnerables en situació d’elevat risc d’exclusió social i se’ls adjudiquen habitatges del parc públic a un lloguer social, d’acord amb uns paràmetres i procediments definits pel Reglament que la regula.

La Mesa valora la sol·licituds i, en cas de ser favorable, busca un habitatge al municipi on viuen les persones o unitats familiars amb risc de perdre casa seva. Majoritàriament, a la Mesa d’Emergència hi arriben els casos prèviament detectats pels serveis socials dels ajuntaments. Per això és important que els ciutadans amb dificultats per mantenir o accedir a un habitatge acudeixin als serveis socials o a les Oficines d’Habitatge locals.

A banda del reallotjament, el Govern disposa d’altres recursos per ajudar les famílies a mantenir l’habitatge, com ara els ajuts urgents per pagar el lloguer o la quota de la hipoteca. L’edat mitjana de les persones que demanen ajuts urgents és de 45 anys. Més d’un 54% són dones. La majoria de sol·licitants viuen en família, una mitjana de tres persones. Els ingressos mitjans mensuals són d’uns 700 euros. L’import del lloguer que han de pagar és d’uns 400 euros. Més del 50% són aturats, tot i que hi ha un 30% de sol·licitants que estan treballant. També hi ha un 9% de pensionistes, i només un 0,7% són jubilats. L’import mitjà de l’ajut és d’un 1.800 euros anuals.

PARC D'HABITATGE PÚBLIC DESTINAT A LLOGUER SOCIAL

El Govern posa tot el seu parc públic a lloguer social per donar solucions als col·lectius vulnerables, en risc d’exclusió residencial o amb dificultats per accedir a una casa. Es tracta de 26.660 habitatges gestionats (14.400 pisos en propietat, 3.660 cedits per entitats bancàries i 8.600 del parc privat que es posa a lloguer social a través del Govern). El lloguer social té un preu de 207 euros de mitjana.

El Govern treballa per ampliar aquest parc públic i disposar de més opcions per oferir lloguer social a través de:

Cessions d'entitats

La cessió temporal d’habitatges propietat de les entitats financeres representa una font important de creixement del parc de lloguer social de la Generalitat i és un sistema de col·laboració que permet mobilitzar dels habitatges buits de les entitats a favor de les persones més vulnerables. En dos anys s’han signat acords per a la cessió de 3.660 habitatges. La majoria s’han signat aquest 2016. El Govern negocia amb entitats noves cessions, perquè són vies que aporten de manera ràpida i immediata pisos per posar a lloguer social i assequible. Més enllà de la compra o la construcció, que és més costosa i a llarg termini.

Compra d'habitatge

El 2015 el Govern va comprar 180 habitatges fent ús del dret de tanteig i retracte. Aquest 2016, la previsió és adquirir-ne un mínim de 260 més, amb els recursos obtinguts amb l’impost sobre pisos buits. En un any i mig, la Generalitat ha comprat 363 habitatges: 217 habitatges a la demarcació de Barcelona, 93 a la de Girona, 6 a Lleida i 47 a Tarragona.

60/40

S’ha posat en marxa una altra figura per ampliar la xifra. És el sistema 60/40, mitjançant el qual les administracions acudeixen al mercat privat de lloguer de pisos, amb l’objectiu de posar-los a disposició dels veïns. La Generalitat els abonarà el 60% d’aquest lloguer i el 40% els ajuntaments.

AJUTS AL PAGAMENT DEL LLOGUER I LA HIPOTECA

La Generalitat ha més que doblat els recursos destinats a ajuts al pagament de l’habitatge en 5 anys. S’ha passat de 50 milions d’euros en ajuts per evitar la pèrdua de l’habitatge l’any 2012, a una previsió de més de 111 milions per al tancament d’aquest 2016.

Prestacions ordinàries: Ajuts als ciutadans per al manteniment de l’habitatge. És una convocatòria anual i universal. Es tracta de prestacions econòmiques que permeten ajudar les persones i unitats familiars en risc d’exclusió residencial a l’hora de pagar el lloguer. La previsió és tancar l’any amb 97 milions d’euros (l’any passat 67 milions d’euros) i 50.600 prestacions.

Requisits: S’hi poden acollir totes les persones titulars d’un contracte d’arrendament i que compleixin els requisits sobre el màxim d’ingressos que es poden tenir si es vol rebre aquesta subvenció -que ve marcat per l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya-. L’ajut depèn del nombre de persones que visquin al domicili, la seva situació socioeconòmica, el preu del lloguer i el lloc de residència. El límit del lloguer mensual varia segons la demarcació: a Barcelona no pot superar els 600 euros, a Tarragona i Girona els 450 euros, a Lleida no pot ser superior als 400 euros i a les Terres de l’Ebre el topall és de 350 euros.

Quantia: L’ajut és del 40% de l’import del lloguer anual, amb un màxim de 2.400 euros anuals. Perfil de beneficiaris: el 44% tenen entre 36 i 49 anys. L’edat mitjana és de 45,9. Un 24,1% són sol·licitants de fins a 35 anys. El 32,3% de les unitats de convivència tenen menys de 6.000 euros anuals d’ingressos bruts. L’import mitjà del preu del lloguer pel qual es demanen ajudes és de 379,52 euros. L’import mitjà de la subvenció mensual és de 164,84 euros.

Ajut urgents: Quan una família té un deute acumulat per impagament de lloguer o de la quota de la hipoteca, pot demanar aquest ajut que consisteix a pagar aquest deute (d’un màxim de 3.000 euros) i 12 mesos de subvenció d’una part del lloguer (amb un topall de 2.400 euros anuals). Un cop han rebut aquest ajut urgent, si la família segueix en situació d’impagament i existeix una ordre de desnonament hi ha un ajut de continuïtat, que té un topall de 2.400 euros anuals. Aquest 2016 s’ha creat un nou ajut per a les persones que ja han perdut un habitatge, però que han millorat la seva situació i poden accedir al mercat privat. Amb aquest ajut poden cobrir part de la fiança per entrar al nou habitatge i un complement per pagar 12 mesos del lloguer (amb un topall de 2.400 euros).

Ajuts implícits: Ajuts per als ciutadans que resideixen en habitatges del parc públic de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de prestacions econòmiques que permeten ajudar les persones i unitats familiars a pagar el lloguer. 5,8 MEUR el 2015. L’ajut varia en funció dels ingressos, situació socioeconòmica i del preu del lloguer que han de pagar.

MEDIACIÓ PER RESOLDRE CASOS D'ENDEUTAMENT

És important que els ciutadans es dirigeixin als Serveis Socials de l’Ajuntament o del Consell Comarcal o a les Oficines d’Habitatge locals. Aquests deriven el cas a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que busca la millor solució. Un dels serveis és l’Ofideute, la intermediació hipotecària que assessora en situacions d’endeutament i ajuda a posar d’acord les famílies amb les seves entitats financeres, per trobar una solució que permeti reconduir la situació i evitar que el deute acabi en un desnonament. Disposa de 65 oficines i 200 mediadors arreu del país. Acords pactats des que es va crear el 2012: 3.142. Els nou primers mesos d’aquest any, 624.

REHABILITACIÓ

Aposta per la rehabilitació, per ajudar particulars a adequar habitatges que ara tenen tancats, per millorar l’eficiència dels pisos particulars i del parc públic, per millorar l’accessibilitat de pisos antics (pensant especialment en aquelles finques on viu gent gran), per millorar els entorns de barris on el Govern porta a terme actuacions de rehabilitació d’edificis. Aquest any, el Govern hi destinarà 35 milions d'euros.

REGISTRE I IMPOST SOBRE PISOS BUITS

Per tal de conèixer la situació del parc immobiliari buit en mans d’entitats financeres i grans propietaris, el Govern va posar en marxa el 2015 el registre de pisos buits. D’aquesta manera el Govern pot conèixer amb exactitud els habitatges buits existents, en mans d’aquests propietaris i reforçar les polítiques per mobilitzar, imposar i sancionar.

En aquest registre, de caràcter administratiu, s’hi han d’inscriure els habitatges en mans d’entitats financeres i grans propietaris procedents d’execucions hipotecàries que portin més de dos anys buits sense justificació.

Aquest registre permet reforçar l’aplicació de l’impost dels pisos buits i és un referent per als ajuntaments a l’hora d’impulsar l’activitat sancionadora.

L’impost sobre els habitatges buits està regulat per la Llei 14/2015, del 21 de juliol. Té com a objectiu reduir l’estoc d’habitatges buits i augmentar-ne la disposició per a lloguer social. De fet, l’impost grava l’incompliment de la funció social de la propietat d’immobles buits com a dret fonamental. Aquest any s’han recaptat 11,3 milions d’euros i per a l’any vinent la previsió és de 14,3 milions.