És una llàstima fer cara de bon noi. I sí, sí, parlo per mi. Aquesta aparença angelical que Déu nostre senyor m’ha regalat m’ha furtat el màgic moment de ser aturat per algun dels tres controls, tres, de la Policia Nacional (o estatal, o espanyola, o la que no és ni Mossos ni la Urbana) que he tingut l’oportunitat de visualitzar les darreres dues setmanes a la ciutat de BCN. Jo pensava: a veure si em paren i descobreixo què carai hi fan, què busquen (o a qui), què pretenen... o què, en general. I no. M’he quedat amb les ganes. Veu, si fes cara de malfactor segur que podria fer un article explicant els motius pels quals la Policia Nacional/estatal/ni-Mossos-ni-Urbana ha reaparegut.
Sí, perquè de ser un cos desaparegut de la nostra vista, ara, com si fos un truc del Mago Pop o del Mag Lari, patapam!!!, ha aparegut policia d’aquesta per parar un tren (bé, o per aturar uns quants ciutadans als controls que munten a la ciutat de BCN). Un servidor els ha vist, a part de fent controls: 1) protegint la Delegación del Gobierno amb tres furgonetes i amb unes tanques que ocupen un carril del carrer Mallorca, 2) protegint la comissaria de Via Laietana, no sé de què, ni de qui, ni per què, perquè allà no hi ha res susceptible de ser protegit, però hi són, i 3) en comboi. Una nit tornava de Pineda i vaig creuar-me amb un munt de furgonetes que, vaig suposar, anaven a dormir a Calella (les furgonetes i els senyors de dins). Un amic meu molt malpensat diu que volten per aquí com per recordar qui mana. Però és que el meu amic a part de malpensat fa cara de malfactor. Ah, i d’indepe.
