Publicitat
Publicitat

Hiperconnectats fins a la mort

Les noves tecnologies arriben al sector funerari, un fenomen encara incipient cridat a revolucionar la relació que mantenim amb els difunts

Vivim hiperconnectats. Les noves tecnologies monopolitzen el dia a dia. Des del matí fins a la nit. A la taula, a la feina, al cotxe i al llit. Estem envoltats de dispositius, xarxes socials, correus electrònics, missatges de mòbil, contrasenyes, pantalles i teclats. Vivim tan exposats a les noves tecnologies que a hores d'ara mereixerien un lloc entre les úniques coses que, segons el tòpic, són inevitables: els impostos i la mort. I sembla evident que, si tant la mort com l'entorn digital són inevitables, tard o d'hora s'havien de trobar.

Les aplicacions 2.0 han aterrat al sector funerari i a l'àmbit de les defuncions en general. Gestió de la memòria digital, pàgines web d'últimes voluntats, xarxes socials per a persones que comparteixen el dol, cementiris intel·ligents, cerimònies funeràries a través d'internet o, fins i tot, plataformes per mantenir viu el nostre perfil a les xarxes socials un cop morts. Són alguns dels exemples de l'aplicació de les noves tecnologies al voltant de la mort. Exemples de la mort 2.0 que alguns consideraran frívols perquè es nodreixen d'una qüestió molt sensible i que d'altres aplaudiran perquè desestigmatitzen un tema que forma part de la vida, perquè ajuden a eliminar el tabú. N'hi ha que hi veuran una eina útil i n'hi ha que hi detectaran una oportunitat de negoci. Però, en qualsevol cas, sembla clar que el fenomen, encara incipient, no deixarà indiferent a ningú i adquirirà dimensions molt més grans. No ha fet res més que començar.

El director general de l'àrea de serveis funeraris d'Àltima, Josep Ventura, reconeix que les iniciatives de caràcter tecnològic que posen a disposició dels seus clients "interessen a un segment de població encara molt residual", però afegeix que tard o d'hora serà necessari. "El futur va per aquí, en deu o quinze anys serà generalitzat", afirma, i en posa l'exemple de les incineracions, que es van començar a fer fa trenta anys a Barcelona. El primer any se'n van fer 20 i avui se'n fan 8.000 cada any. El vicepresident del Grup Mémora, que ha impulsat serveis com el rastreig i eliminació del contingut digital, coincideix que, de moment, "es fa servir en pocs casos", com en algunes defuncions sobtades de persones joves.

Una qüestió cultural

La gent gran no ha viscut immersa en aquest teixit tecnològic i és reticent a propostes innovadores que queden fora del seu control. Encara falten uns quants anys perquè el segment d'edat pròxim a la mort ja formi part de la generació digital. Núria Bartra, fundadora i sòcia de la plataforma Postumer, revela que, segons alguns estudis, les xarxes socials ja tenen una forta presència en persones de menys de 71 anys. Però no entre els més grans. Bartra considera que "quan siguem vells la presència a la xarxa serà massiva", i per això confia en la viabilitat del seu projecte, que busca i elimina el rastre que les persones mortes han deixat a les xarxes socials.

Més enllà d'estar més o menys avesats a l'ús de les noves tecnologies, el fenomen posa sobre la taula les reticències generalitzades sobre les qüestions que envolten la mort. "Canviar tendències en la cultura de la mort és molt complicat", recorda Ventura. El creador de la xarxa social Duelia, Joan Ferrer, destaca les diferències entre els europeus i els sud-americans en aquest sentit: "Allà parlen de la mort amb naturalitat, però van més endarrerits tecnològicament. I aquí vivim la situació inversa". De moment.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT