Si tens estat, ets normal, no ets nacionalista, parles una llengua i no un dialecte, etc. El món va així. Per això el cap de l’estat francès diu oficialment a l’espanyol que la crisi ha alimentat “les identitats regionals que demà volen ser identitats nacionals”, i el rei assenteix amb aire entenimentat. D’entrada, com a efectes de la crisi se me n’acuden de més greus i que comparteixen Espanya i França: atur, retallades, dèficit públic, per no parlar de la corrupció, que ha esquitxat l’anterior cap de l’estat espanyol. Referir-se a Catalunya com a regió amb un rampell oportunista és una forma de superioritat política destinada a agradar a l’interlocutor. Però, sobretot, és una manera de negar la història i la realitat, pròpia de la vella política que la crisi ha posat en evidència.
