Que es relacioni el procés amb el nazisme ja comença a ser allò que els guionistes anomenen un running gag : un acudit que es va repetint capítol per capítol per donar identitat a uns personatges. Que la caverna ens regali una o dues d’aquestes comparatives per setmana ja no sorprèn ningú. Però que sigui un català qui s’apunti a la moda sobta més. I, així, tres diaris feien notícia destacada amb les polèmiques declaracions de Miquel Iceta a Catalunya Ràdio, on va dir: “A l’Alemanya de l’any 1933 jo crec que hi va haver plebiscitàries. A mi no m’agraden gens les plebiscitàries, que és el que feien els dictadors”. Dels tres diaris, El Punt Avui era qui aportava el titular més directe: “Iceta relaciona plebiscitàries amb els nazis”. Efectivament: aquest és el quid de la qüestió. És una vinculació objectiva, no subjecta a interpretació. El País ho deia de manera força directa, també: “Iceta assegura que també Hitler va convocar un plebiscit”. El titular de La Vanguardia era el més esquiu: “Iceta rebutja les plebiscitàries i avisa que Alemanya les va fer servir el 1933”. Aquí ja no es parla dels nazis o de Hitler, sinó d’Alemanya, un concepte molt menys connotat. Més enllà del titular, el text tendia a exculpar Iceta. Deia, per exemple: “El líder del PSC va ser pastura de tota mena de crítiques i comentaris de nombrosos sobiranistes que consideraven que havia vinculat d’alguna manera independentisme i nazisme”. És una frase que desacredita els crítics, victimitza Iceta i diu que la vinculació és una visió subjectiva dels sobiranistes (“consideraven que”). No deixa de ser una estratègia similar a l’emprada per Iceta: disculpar-se però alhora negar haver suggerit el que tothom ha entès (però, aleshores, de què et disculpes exactament?).
