Dissabte a la nit, després de l’emissió de l’Informe semanal, en Francesc Cruanyes piulava al Twitter: “Com a català, l’Informe semanal que acabo de veure em fa ràbia; com a periodista, fàstic, i com a treballador de TVE, vergonya”. Un resum perfecte de les sensacions que provocava el reportatge sobre la querella que ha presentat la Fiscalia contra Artur Mas. Un reportatge de vuit minuts que esbiaixava la informació de manera flagrant i oferia un únic punt de vista tendenciós. A sobre, audiovisualment jugava amb elements sonors per transmetre sensacions subliminars que no tenen res a veure amb el periodisme, sinó amb la manipulació. El reportatge començava amb música de tensió. Sobre un mapamundi hi posaven les cares d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. A sota, els quatre delictes que se’ls imputen especificant els anys de presó que impliquen. La imatge transmetia la idea de fugitius de la justícia en cerca i captura a nivell internacional. Una veu en off seca ho anava relatant. Com a testimonis hi intervenien el ministre de Justícia, fiscals, magistrats emèrits, economistes i escriptors; no informaven de la querella, sinó que opinaven descaradament sobre l’independentisme en general. L’economista Ramon Tamames deia: “Una parte de la población catalana [...] está con el virus que les han introducido los nacionalistas secesionistas”. Joaquín Leguina: “El problema es que ahí sólo habla una voz, que es la del separatismo. Y eso hay que arreglarlo”. No hi faltava Arcadi Espada, en la seva línia apocalíptica habitual. El programa ho aprofitava per rebatre les declaracions del PSOE sobre una possible reforma de la Constitució i lloava l’estratègia de Mariano Rajoy en el conflicte Catalunya-Espanya. El súmmum arribava quan posaven música de terror sobre les imatges de la gent votant el 9-N. Especificaven que dos de cada tres catalans no havien votat, que es feia en urnes de cartró i que eren els dirigents d’ERC que comptaven els vots. Deixaven clar que era un acte “sin ninguna garantía democrática, sin censo ni registro oficial; pudieron votar extranjeros y menores de dieciséis años”. Un magistrat assegurava que la gent, per diversió o provocació, havia votat dues i tres vegades. Feien una enquesta de carrer (quin mètode tan rigorós) en què tots els interrogats (excepte una senyora) estaven en contra del dret a votar. El reportatge acabava amb música esperançadora, persones caminant a càmera lenta i un consol final: el proper viatge de Rajoy a Barcelona “para defender los intereses de todos los catalanes respecto al 9-N”. Un escàndol i una vergonya periodística. A TVE primer van arraconar aquest programa a les matinades. Després, quan van veure que el podien convertir en una eina útil de propaganda servint-se del seu històric prestigi, l’han retornat al prime time.
