BARCELONAEl sexe els invalida i no tenen relacions per aconseguir plaer, sinó per no sentir-se malament. No poden controlar els impulsos, l'acte sexual els alleuja el malestar però, un cop fet, el sentiment de culpabilitat fa que en necessitin més. Així defineixen els metges i psicòlegs l'anomenada addicció al sexe, un tipus de socioaddicció que sembla anar en augment. Tot i que està present a la societat des de fa dècades, no ha estat fins fa poc que els pacients han començat a demanar ajuda. "Se'n comença a parlar més i la persona que la pateix, la seva parella o la família són conscients que cal seguir un tractament", explica Vega González, psicòloga clínica i gerent del Centre d'Atenció i Investigació de Socioaddiccions.
Es calcula que aproximadament entre un 5% i un 6% de la població mundial és addicta al sexe, tot i que els experts diuen que cal utilitzar aquesta xifra amb prudència. La irrupció de les noves tecnologies, a més, ha incrementat l'oferta per aconseguir sexe a través de material pornogràfic a la xarxa. "L'època actual afavoreix conductes buscadores de sensacions, la recerca d'aventura, de consum, de fam d'experiències intenses i variades en tot tipus de conductes hedonistes i gratificants", comenta el doctor Josep Maria Farré, cap del servei de psiquiatria de l'Institut Universitari USP Dexeus, que prefereix parlar de "sexualitat impulsiva compulsiva o hipersexualitat descontrolada". Com qualsevol altra addicció, els experts coincideixen a afirmar que es pot curar, tot i que cal que el pacient estigui motivat.
Homes de mitjana edat
Els addictes al sexe són majoritàriament homes amb baixa autoestima, introvertits, amb un baix control d'impulsos i amb dificultats per interactuar amb les persones. "Els nostres pacients són tots homes. Creiem que és un tema cultural. Històricament la dona ha sigut més púdica", diu González . Aquest metge explica, com a exemple, que un dels seus pacients ha viscut obsessionat amb una idea que li repetia el seu pare: "Li deia que com amb més dones estigués, més home seria. És difícil tallar amb aquestes creences", afegeix. "Les dones i els homes tenim estructures cerebrals diferents. Les estructures sexuals al cervell de l'home són més grans i el nivell de testosterona fa que estiguin més ben connectades", explica Núria Tió, psicòloga clínica, sexòloga i membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Noves vies: porno a la xarxa
"Tracto principalment joves addictes que utilitzen com a canal internet. Satisfà l'aspecte sexual i no hi ha riscos de transmissió de malalties", relata Tió. Les noves tecnologies han transformat l'addicció. "El cibersexe ofereix molt més repertori ,que pot comportar una gran pèrdua de control", explica el doctor Farré, que destaca que a vegades l'addicció es pot mantenir només en aquest estadi.
Identificar l'addicció al sexe és clau: "El problema apareix quan es deixa de tenir control, la persona veu que la situació se li escapa i li provoca problemes de dependència i pèrdua d'interès per altres activitats", detalla el doctor Farré. La psicòloga González destaca que l'addicció "invalida" i provoca aïllament. González puntualitza que s'han detectat alguns factors de risc, com els abusos durant la infància o una educació repressiva. "Són homes que no saben relacionar-se amb dones. La pornografia substitueix el contacte amb elles i evita que s'hagin d'enfrontar a les seves pors", diu Tió. Aquests addictes mostren, en moltes ocasions, correlació amb altres addiccions, com als tòxics, al menjar i a comprar. A més, segons explica el doctor Farré, més del 20% pateixen depressió. "Cal establir un perfil per poder treballar millor", diu el psiquiatre de l'Institut Universitari USP Dexeus, que col·labora amb l'Hospital de Bellvitge per establir un fenotip.
Pressió de la parella
Els tres experts expliquen que la majoria de pacients arriben a les consultes pressionats per la parella, que ha detectat conductes estranyes o que ha descobert missatges o entrades en certes webs. "També treballem amb les parelles -normalment dones amb baixa autoestima-, que han d'acceptar el problema i ajudar en el tractament", diu González. Els experts destaquen la importància de tractar les pors que hi ha darrere el problema, i afirmen que cal una exposició programada a les situacions de risc. Tot i així, sempre és fonamental el compromís del pacient per solucionar el problema.
